divendres, 11 de setembre de 2009

Setembre

Asseguda al sofà, mentre descansava després de recollir una mica la casa i deixar-la preparada per la tornada a la feina, escoltava música relaxant d’aquella que li agradava tant.

I mentre es relaxava, li venia a la memòria, com tantes altres vegades, aquell garbuix d’idees desordenades que sovint voltaven pel seu magí i que ni les vacances no havien aconseguit ordenar. De fet, les vacances no hi tenien res a veure amb aquell desgavell mental. Aviat tornaria la rutina i, amb ella, la comoditat quotidiana i les seves circumstàncies inherents.

I, una vegada més, es deixava endur per la música, ja que la lletra, tot i que intuïa de què parlava, no l’entenia gaire bé. I era, precisament, la melodia la que se l’enduia en el temps –ara el passat recent- i en l’espai –el recorregut vacacional-. I aquesta vegada, com aquell qui no vol, es trobava fent un repàs de les vacances que estaven a punt d’acabar. Havia tingut temps per tot: nous camins, noves ciutats, família, coincidències, esplai, amics... mar i muntanya. Relax, lectura, diversió, cultura... i plans de futur. Perquè el final de les vacances és el temps dels bons propòsits: començar un règim per perdre uns quilets, proposar-se uns estudis per posar-se al dia, apuntar-se a un gimnàs, a algun curset, sortir més sovint d’excursió... I es deixava endur tot eludint les seves circumstàncies, els fets que la incapacitaven a fer realitat algunes d’aquelles propostes de finals d’estiu. Perquè les vacances tenen aquella mena de màgia que fan creure que tot és possible: la feina, la família, la casa, uns estudis, esplai, diversió... Com si tot allò pogués tenir cabuda a la seva quotidianitat.

I de sobte algun soroll la va tornar a la realitat i s’aixecà del sofà sobtadament per anar a estendre la maquinada, pensar en el sopar, controlar l’hora per no fer tard a recollir la mainada i... tocar de peus a terra i deixar de fer volar coloms.

I l’endemà es llevaria ben d’hora per no fer tard a la feina i complir amb tot allò que era previst que fes al llarg de la jornada. I ho faria, contenta de poder-ho fer, deixant, una vegada més, aquells propòsits per més endavant!

Bona tornada a la quotidianitat!

Escorniflaire

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...