dijous, 20 de gener de 2011

Carrers i places freds i un nou ambient d’hivern

Quarts de vuit del vespre d’un dia laborable i lectiu del mes de gener. Els carrers del centre són freds i foscos. Fredor i foscor, dos símbols inexorables de l’estació hivernal; boira i humitat, conseqüència de l’anticicló que fa dies tenim al damunt i que ens dóna una treva entre fredorada i fredorada.

Els carrers, ben poc poblats, allotgen cares que em són desconegudes i gens familiars: aquí una parella de sudamericans expressant sense reprimir-se el seu amor mutu –que duri!-; allà tres o quatre nois d’origen africà intercanviant alguna cosa –més val no saber què!-; més avall, un pobre home mal trifat i arreplegat que s’ajuda del bastó per pujar el carrer del Carme; les botigues, pràcticament buides, dono per suposat que els calaixos són eixuts –el mes de gener, sempre costa de passar!-.

Mes amunt, enrenou i xerrameca -que sento, però no entenc-: la plaça que per la Festa Major esdevé escenari del ball dels Gegants i d’altres espectacles festius, avui és ocupada per vuit o deu vailets d’ètnia africana que la utilitzen com a camp de futbol. En un banc, un parell de motxilles, segurament, amb els deures encara per fer.

El carrer Major, un altre carrer pràcticament desert; una buidor que es trenca quan ve una bicicleta en sentit contrari.

El Firal, avui és ben poblat: mainada amb bicicleta (tot i que ja no són ben petits); d’altres jugant a pilota, a atrapar o a ves a saber què. Assegudes en uns bancs, unes mares xarmalleres fan petar la xerrada en la seva llengua i, de tant en tant, esbronquen alguna de les criatures que volten per allà.

Penso en els meus coneguts i intento imaginar on deuen ser i què deuen estar fent els seus fills. La majoria enfeinats: uns tenen exàmens i estan tancats per preparar-se’ls; altres tenen el vespre ocupat per l’entrenament d’algun o altre esport; uns altres, per la música, el teatre, la plàstica o qualsevol altra activitat extraescolar, i els més desvagats, fent vida social a través de la xarxa, simulant –o no- que estan fent les tasques escolars. I, és que d’una manera o altra, uns més i els altres menys, els nostres fills tenen els vespres ocupats. És la manera que tenim de pujar-los, la que ens pensem –espero que encertadament- que els prepara per al futur, que els ensenya a organitzar-se, a complementar la seva formació escolar, a gaudir d’un esplai organitzat o a ocupar-los perquè no vagaregin amunt i avall.

I em pregunto: i aquests altres, els “nous” catalans, que volten pels carrers, ja es preparen pel futur? Aquests nois i noies que viuen sense fer ni tenir deures, entendran que sense deures costa de tenir drets? Algú els ha preparat o garantit un futur diferent? Si les coses es compliquen, què en farem d’aquesta gent?

A mi, que em perdonin, però ara mateix no m’ho sé imaginar.

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...