diumenge, 30 de gener de 2011

Coca-cola, optimisme i alguna cosa més

El darrer anunci de Coca-cola compara unes dades pessimistes amb unes altres d’optimistes i, a través de 10 exemples, enumera, com si fossin cara i creu, uns fets actuals i, aparentment, reals.

A l’anunci, una coral infantil canta la cançó Whatever, d’Oasis, i mostra, en forma de subtítols, el text següent:

Per cada tanc que es fabrica al món, es fabriquen 131.000 peluixos.

Per cada borsa de valors que es desploma, hi ha 10 versions de “what a wonderful world”.

Per cada persona corrupta, hi ha 8.000 donants de sang.

Per cada mur que existeix, es posen 200.000 catifes de “Benvinguda”.

Per cada científic que dissenya una arma nova, hi ha 10 milions de mares fent un pastís de xocolata.

Al món s’imprimeixen més bitllets del Monopoly que no pas de dòlars.

Hi ha més vídeos divertits a Internet que males notícies a tot el món.

En una cerca a internet, la paraula Amor té més resultats que la paraula Por.

Per cada persona que diu que tot estarà pitjor, hi ha 100 parelles intentant tenir un fill.

Per cada arma que es ven al món, 20.000 persones comparteixen una Coca-Cola.

Acaba dient: Hi ha raons per creure en un món millor.

No tinc coneixement de si les dades que hi surten són certes; només puc dir que he fet la comprovació de les que fan referència a la cerca al google de les paraules por i amor en diferents idiomes i és veritat.

M’ha sorprès el seu toc d’ingenuïtat tant pel que fa a les dades com a les imatges que utilitza. M’ha agaradat el fet de saber fer una lectura de les coses bones que succeeixen. Actualment, llegir, escoltar i mirar notícies no és fàcil, la majoria són negatives i, sovint, els blocs noticiaris semblen més un recull de successos fatals que no pas el relat de la realitat en què vivim. I el pitjor del cas és que ens hi hem acostumat tant que ja ho trobem d’allò més normal.

Agraeixo als publicistes de la Coca-cola la seva aportació i m’agradaria que aquest espot ens dotés d’una mica d’optimisme, que actualment ens fa prou falta.

Sovint penso que hauríem de ser capaços de veure les coses bones abans que les dolentes, això ens faria un gran favor a tots plegats i seria aplicable a molts àmbits: amics, parella, família, treball, esport, societat, política...

Em pregunto com haurien anat les darreres eleccions si en la campanya electoral els (nostres?) líders haguessin estat capaços de saber veure que tenien objectius comuns, de veure el que tenien de bo els altres i de treballar conjuntament en comptes de recrear-se amb les seves discrepances i el seu afany de protagonisme. I em responc, a mi mateixa, que segurament als catalans ens hauria anat molt millor.

Sincerament, penso que tots podem aprendre alguna cosa d’aquest anunci. http://www.youtube.com/watch?v=Iak7EqO-hZ8&sns=fb

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...