divendres, 13 de setembre de 2013

L’estiu que acaba


L’estiu s’acaba; l’estiu com a estació meteorològica i l’estiu com a període de temps que enllaça un curs amb l’altre, que comença amb una llista de propòsits i mil coses a fer, com si el temps, a l’estiu, donés més de sí. Potser passa justament al revés i la mandra, la calor i la deixadesa de les vacances fan que el temps no ens rendeixi gaire.
Enguany hem tingut un estiu una mica atípic. Per als que esperen amb candeletes la calor estival, aquest no ha estat un bon estiu: els dies plujosos s’han succeït i han estat pocs els dies de sol i calor; hem tingut fresca, aigua i llamps i trons per donar i per vendre.  
Ara bé, amb calor o sense, el que està clar és que l’estiu se n’està anant en orris; que això s’està acabant. El dia s’ha escurçat i la fosca de la nit ens arriba quan encara ens queda molt per fer. A la majoria, les vacances ja ens queden enrere, ens hi referim com a una cosa passada i ja fa dies que hem incorporat la rutina laboral al nostre dia a dia. No voldria pas que semblés que me’n queixo. Tal com van les coses, tenir feina és una gran sort.
Fer un gran viatge, vagarejar per casa amb l’únic objectiu de no estar pendent del rellotge, fer reformes domèstiques, esterrossar-se hores i hores al sol per tal de quedar amb la pell bronzejada o llegir aquells bons llibres que el ritme laboral ens priva són una petita mostra de les moltes activitats que hom pot fer per vacances. Ara bé, sigui quina sigui l’opció que hom ha pres, el que sí té l’estiu és que incrementa les hores de convivència domèstico-familiar. 
Doncs res, amb l’acabament de l’estiu, d’aquí a quatre dies aquest augment de convivència s’haurà acabat i tots i cada un de nosaltres tornarem als nostres quefers que ens privaran de pensar amb qui ens agradaria fer què, estalviant-nos els dubtes i les dilacions perquè la rutina omplirà les hores dels nostres dies. Potser ens rampellarem pel que hem deixat de fer o el que no ens ha sortit com havíem planejat i deixarem en stand by els desitjos incomplerts i els plans que no hem tirat endavant, sabent que afloraran novament (possiblement renovats) d’aquí a nou mesos quan siguem a les portes del nou estiu.
Vet aquí un gat vet aquí un gos, l’estiu del dos mil tretze s’ha fos. I vet aquí un gos vet aquí un gat, l’estiu del dos mil tretze aviat s’ha acabat.

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...