dimecres, 24 de desembre de 2014

Autoinculpar-me?



Vull fer unes reflexions sobre la campanya d’autoinculpació massiva que ha engegat l’ANC arran de l’admissió a tràmit, per part de la fiscalia, de la querella interposada al president Artur Mas, a la vicepresidenta, Joana Ortega, i a la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, pel fet d’haver organitzat el procés participatiu del 9N. 
La semblança amb el Jo confesso (Confiteor) resta encant a la campanya. Per als que no sapiguen de què parlo, el Jo confesso és una oració que es resa a les cerimònies eucarístiques catòliques, una part de la qual diu per ma culpa, per ma culpa, per ma grandíssima culpa (mea culpa, mea culpa, mea máxima culpa, en llatí), que s’acompanya d’un gest que consisteix a donar-se uns copets al pit amb la mà dreta. Es tracta de reconèixer haver pecat de pensament, paraula, obra i omissió i demanar a la Verge Maria, als àngels, als sants i a tots els germans que preguin per un mateix, el que es confessa com a pecador. Així que vaig començar a qüestionar-me algunes coses, vaig posar en dubte que d’entrada jo fos triplement culpable i pogués tenir dues vegades una culpa de mida normal i una vegada una grandíssima culpa.
Així com al seu moment vaig decidir que el mea culpa eclesiàstic no anava amb mi, aquests dies he hagut de fer una reflexió semblant amb l’autoinculpació proposada per l’ANC.
Jo no em sento culpable de res. Podria fer una llista de totes aquelles accions que vaig dur a terme al voltant del 9N i dubto que en trobés alguna que em fes sentir culpable. O potser sí? M’hauria de sentir culpable d’haver tenyit la meva ciutat de groc? O d’haver participat a la gigaenquesta? O d’haver participat a la marató de trucades pel 9N? O d’haver passat, bústia a bústia, publicitat de la campanya? O d’haver recollit signatures per denunciar el govern espanyol?  O d’haver treballat voluntàriament pel meu país un diumenge des del matí fins al vespre? O d’haver fet tot això lliurement sense que cap persona ni institució m’hi obligués?
Només se m’acut que potser sóc una mica culpable d’haver abandonat uns dies les tasques domèstiques per la forta dedicació que va requerir la campanya #araeslhora i tots els actes al voltant del 9N. En tot cas, res que no s’hagi pogut resoldre amb una escombra, un drap de la pols i un fregall. 



No sé si ells ho farien per mi. Pel fet de ser funcionària de la Generalitat, el president és el meu cap suprem; pel fet de ser-ho dels cossos generals d’administració, la vicepresidenta és la meva cap, i pel fet d’estar prestant, actualment, els meus serveis al Departament d’Ensenyament, la consellera n’és en certa manera l’altra meva cap.
Em sento coneixedora i alhora víctima de la gestió que els meus caps han dut i estan duent a terme; una gestió que m’ha perjudicat, m’està perjudicant i continuarà perjudicant-me tant laboralment com econòmica. La seva reacció davant la falta de liquiditat com a conseqüència dels dos factors principals (la crisi i el fet que Madriz no ens retorna els calerons), ha estat aplicar unes retallades salarials descomunals que han convertit els sous baixos (com el meu) en tan poqueta cosa que lluny de poder-nos permetre cap extra, hem de fer equilibris per atendre totes les obligacions econòmiques que es deriven d’una vida austera. I, per si amb això no n’hi hagués prou, han deixat de cobrir llocs de treball d’aquests que, com el meu, no es noten gaire: quan una persona del PAS (personal d’administració i serveis) es jubila, no posen ningú al seu lloc i quan una està de baixa, tampoc. Ara mateix a l’oficina on treballo es donen juntes les dues circumstàncies anteriors, per tant, em trobo que, tot i estar cobrant prop d’un 20% menys que abans de les retallades, estic treballant el doble (entre dues persones hem de fer la feina que fèiem entre quatre). Això demostra una gran manca de sensibilitat i empatia per part seva.
Doncs precisament aquesta manca de sensibilitat i d’empatia és la que em fa pensar que en cas que la querellada fos jo, ells no s’autoinculparien per mi.
Dubto de la utilitat de la campanya. Voleu dir que el personal dels jutjats no té prou feina amb els processos que hi ha oberts o encallats? Que no van prou lents els processos judicials? Fins a quin punt aquesta campanya  pot tenir utilitat a banda de col·lapsar els jutjats? No serà pitjor el remei que la malaltia?
Seguir-los el joc o fer la nostra? Estic d’acord que l’actuació del govern espanyol al voltant del 9N va ser il·legítima i que palesa la greu manca de garanties democràtiques i la inexistència de separació de poders. La querella inculpant els organitzadors d’un acte democràtic com era la consulta del 9N, és una provocació elevada al la màxima potència, però provocació.
Des de la mateixa ANC se’ns ha dit en altres ocasions que no hem de respondre a provocacions. També hem tingut més d’un conferenciant que s’ha manifestat en el sentit que els catalans no hauríem d’anar a remolc del que facin a Madriz, nosaltres hem de passar al davant, seguir el nostre full de ruta que tenim molta feina per fer realitat el nostre projecte i no podem perdre temps i seguir-los el joc.
Recordem una vegada més que els catalans només ens tenim a nosaltres mateixos.
Em podria arribar a perjudicar? Llegint detalladament la informació d’aquesta campanya, l’apartat de preguntes freqüents, hi ha una frase que m’ha fet pensar una vegada més. Diu així: les persones que ocupen llocs de treball en l'àmbit públic han de valorar prèviament la possibilitat que l'acció els pugui comportar algun tipus de represàlia. Hem confiar que no passaria res, però i si fos el cas? He de pensar que els tres querellats m’ajudarien? Digueu-me desconfiada, però jo pel que he esmentat abans de la falta de sensibilitat, poso en dubte que ells es mullessin per mi.
No em puc permetre tenir causes obertes, no voldria posar en perill altres aspectes de la meva vida personal.
Ara bé, malgrat que considero que la divisió de poders és inexistent, malgrat que l’estat espanyol no ens ofereix cap mena de garantia democràtica, malgrat que penso que no tenen cap dret a tractar-nos com ens tracten i malgrat tots els malgrat, per tot el que he exposat més amunt i perquè no estic disposada a donar-me per la pell insinuant que els meus actes poden ser constitutius d’una infracció penal per haver desobeït una resolució del TC i per algunes altres coses que m’he deixat al pap, jo no m’autoinculpo.
I si em volen inculpar, al menys que tinguin la feina d’iniciar ells el procés.


Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...