dimecres, 18 de febrer de 2015

Pulvis eris et in pulverem reverteris

Records de Quaresma (1 de 7)
 
Aquestes paraules, pronunciades el Dimecres de Cendra, donaven el tret de sortida a les set setmanes de quaresma, que malgrat la imatge eixelebrada de la Vella Quaresma, aquella anciana de set peus, guarnida amb un davantal i que portava un bacallà a les mans, eren set setmanes de recolliment i de privacions, sobretot perquè es feia dejuni i abstinència (gastronòmica i sexual).

La cendra amb què el mossèn ens feia la creu al front, mentre pronunciava la versió llatina del “pols ets i en pols et convertiràs”, provenia de la crema de palmes, palmons i llorer que s’havien beneït el dia de Ram de l’any anterior. Res a veure amb la falsa teoria que circulava i que ens tenia atemorides.



Recordo com si fos ara que a l’hora d’anar a dormir, encara amb pols grisa al front, ens preguntàvem si era veritat que aquella cendra procedia de la crema de difunts. Aquella idea ens feia pànic. I, com que la por alimenta la por, ja amb el llum apagat, recordàvem altres coses que ens aterrien i arronsàvem les cames a dintre el llit no fos cas que, a més a més, se’ns presentés la Roseta, aquella dona de la Vall del Bac, incapaç de controlar els seus tics, que amb el seu posat de pobra dona, sempre ens deia: feu bondat que si no, quan sigui morta, a les nits passaré pel capdavall del vostre llit i us estiraré els peus. D’aquí venia que ens arronséssim tant a l’hora d’anar a dormir.

Ben mirat, per procurar fer de nosaltres unes bones persones, potser no calia fer-nos passar tanta por.

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...