BTT d’Oix, la implicació de tot un poble

Som a Oix el diumenge 25 de gener, de bon matí. A l’entrada del poble, en Joan, equipat com un urbano, organitza l’aparcament. Al local social hi ha una gran activitat; un tragí de ca l’Ample; tothom va per feina. Cal distribuir els controls, repartir els walkie-talkie i donar-los les últimes instruccions.

En una taula hi ha una pila d’entrepans, l’esmorzar dels col·laboradors, preparats des de bon matí. En una altra, la fruita, les galetes, les begudes i els iogurts per als punts d’avituallament. Tot està a punt. A fora, en Jordi, que va agafar el relleu a l’Enric i ha esdevingut l’ànima de la BTT, atén els participants més matiners que fan les inscripcions i recullen els dorsals.

Entre els organitzadors hi ha un xic de neguit. N’hi ha que fa dies que no dormen. Després d’haver hagut d’ajornar la BTT per les pluges de finals de novembre, tornen a estar pendents de la previsió meteorològica. Aquesta vegada no és la pluja, sinó el vent que bufa amb força, el que els fa patir. Encara no saben que tot sortirà bé, que són una organització semiprofessional.

I com s’ho fan si són quatre gats? La gent d’Oix han trobat una bona fórmula: a través de l’associació Ovoxo han aconseguit integrar els oixencs d’adopció, aquelles persones que, tot i que no viuen a Oix, hi passen dies o temporades i han mostrat la seva voluntat d’integrar-se en la vida del poble.

Per això i perquè són gent trempada, han après a aportar cadascú els seus coneixements i les seves habilitats i se’n surten de tot, tant si es tracta d’organitzar una cursa de BTT, com de muntar la seva festa major o de coure mitja dotzena de pernils sencers. En qualsevol d’aquests actes hi ha feina per a tots i tothom hi pot col·laborar en la mesura de les seves possibilitats. 

Pensar la ruta, fer difusió de la cursa, marcar els recorreguts, preparar les inscripcions, comprar l’avituallament, fer de control, preparar esmorzars i dinars, tancar les portelleres, treure les cintes del recorregut… A la BTT, tothom pot ajudar i a l’hora d’arremangar-se, tots, grans i petits, hi estan disposats: l’arquitecte, l’assistent social, el comptable, el granger, el mecànic, l’advocat, l’estudiant, el professor, el pagès, l’aturat...

Sovint penso que el poble català, i la ciutadania en general, tenim molt a aprendre de la gent d’Oix. Crec que la coneguda frase del president Companys tindria molt de sentit aplicada a aquest petit poble: totes les causes justes del món tenen els seus defensors, en canvi els oixencs només es tenen a ells mateixos. Potser per això han après a sortir-se’n de tot.

Publicat a la revista El Brull núm. 28, abril de 2015.