diumenge, 1 de novembre de 2015

Tots Sants: panellets, castanyes, rosaris i difunts

Amb el forn encara calent i la flaire dels panellets acabats de coure, que seran les postres de Tots Sants, em vénen al cap els records de les castanyades de la meva infància. Per situar-vos, us diré que parlo dels voltants de l’any setanta.
La nostra, era una castanyada familiar que es feia a casa l’àvia, aquella dona doblement entristida per la pèrdua del marit, durant la guerra civil, i de l'únic fill mascle, en un accident de trànsit encara força recent. La seva tristesa es reflectia en la seva indumentària negra i en el seu posat tan seriós com fred i distant que la van acompanyar la resta de la seva llarga vida.
Per Tots Sants, el menjador de casa l’àvia s’omplia de gom a gom, ja que els seus cinc fills, li havien donat tretze néts i, malgrat que els més grans, que ja estudiaven fora d’Olot, en devien estar exempts, per a la resta, aquella era una celebració d’assistència obligatòria.  
Ben segur que a la trobada familiar no hi faltaven els panellets, les castanyes i alguna cosa per fer-ho tirar per avall, però tot això seria cap al vespre. Els protagonistes de la tarda de Tots Sants no eren ni les castanyes ni els panellets, sinó els misteris -de goig, dolor i glòria-, els parenostres, les avemaries i les lletanies, recitades per l’àvia en forma de cantarella i contestades per tots els altres amb els corresponents ora pro nobis – que alguns encara no sabíem què volia dir-. Perquè la nostra celebració de Tots Sants consistia principalment a resar el rosari.
Per Tots Sants recordàvem els difunts de la família i, sense ser-ne conscients, manteníem viu l’esperit inicial de la castanyada: un àpat dedicat als morts que probablement devia derivar dels antics àpats funeraris... tenia un to molt sever... passant el rosari per les ànimes difuntes...
Més endavant la castanyada ha esdevingut una celebració festiva, divertida i popular, celebrada per colles i entitats al voltant d’una taula on no hi falta el beure, el menjar i una bona sobretaula amb converses animades. És una festa que se celebra a la majoria d’escoles per commemorar l’entrada a la tardor i que protagonitza el personatge principal de la diada: la castanyera.
D’un temps ençà, amb la proliferació de la festa de Halloween que va arrelant entre els infants del segle XXI, molts catalans defensem i reivindiquem la clàssica castanyada, tot i que em sembla que ens haurem d’acostumar a una celebració mixta, reflex de la diversitat de costums que formen part de la nova cultura catalana.  
Demà, diada de Tots Sants, seurem al voltant d’una gran taula i, en un ambient totalment festiu, tot seguint la tradició, farem un bon àpat que acabarem amb castanyes, panellets i ratafia i, tal com fem cada dia de l’any, com si cada dia fos Tots Sants, sense misteris ni lletanies, tindrem ben presents els que no hi són.  
Bona diada de Tots Sants a tots!


Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...