Amb el forn encara
calent i la flaire dels panellets acabats de coure, que seran les postres de Tots Sants, em vénen al cap els records de les castanyades de la meva infància. Per
situar-vos, us diré que parlo dels voltants de l’any setanta.
La nostra, era una
castanyada familiar que es feia a casa l’àvia, aquella dona doblement
entristida per la pèrdua del marit, durant la guerra civil, i de l'únic fill mascle, en un accident de
trànsit encara força recent. La seva tristesa es reflectia en la seva indumentària
negra i en el seu posat tan seriós com fred i distant que la van acompanyar la resta
de la seva llarga vida.
Per Tots Sants, el menjador de casa l’àvia s’omplia de gom a gom, ja que els seus cinc fills, li havien donat tretze
néts i, malgrat que els més grans, que ja estudiaven fora d’Olot, en devien estar exempts, per a la resta, aquella era una celebració d’assistència obligatòria.
Ben segur que a la
trobada familiar no hi faltaven els panellets, les castanyes i alguna cosa per
fer-ho tirar per avall, però tot això seria cap al vespre. Els protagonistes de
la tarda de Tots Sants no eren ni les castanyes ni els panellets, sinó els
misteris -de goig, dolor i glòria-, els parenostres, les avemaries i les lletanies,
recitades per l’àvia en forma de cantarella i contestades per tots els altres amb
els corresponents ora pro nobis – que
alguns encara no sabíem què volia dir-. Perquè la nostra celebració de Tots
Sants consistia principalment a resar el rosari.
Per Tots Sants recordàvem els difunts de la família i, sense ser-ne conscients, manteníem viu l’esperit
inicial de la
castanyada: un àpat dedicat als morts
que probablement devia derivar dels antics àpats funeraris... tenia un to molt
sever... passant el rosari per les ànimes difuntes...
Més endavant la
castanyada ha esdevingut una celebració festiva, divertida i popular, celebrada
per colles i entitats al voltant d’una taula on no hi falta el beure, el menjar
i una bona sobretaula amb converses animades. És una festa que se celebra a la majoria d’escoles per commemorar
l’entrada a la tardor i que protagonitza el personatge principal de la diada: la
castanyera.
D’un temps ençà,
amb la proliferació de la festa de Halloween
que va arrelant entre els infants del segle XXI, molts catalans defensem i reivindiquem
la clàssica castanyada, tot i que em sembla que ens haurem d’acostumar a una
celebració mixta, reflex de la diversitat de costums que formen part de la nova
cultura catalana.
Demà, diada de
Tots Sants, seurem al voltant d’una gran taula i, en un ambient totalment festiu, tot seguint la tradició, farem un bon àpat que acabarem amb
castanyes, panellets i ratafia i, tal com fem cada dia de l’any, com si cada dia fos Tots
Sants, sense misteris ni lletanies, tindrem ben presents els que no hi són.
Bona diada de Tots
Sants a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...