dilluns, 28 de març de 2016

Una visita al Memorial de Rivesaltes



Aprofitant un dia festiu de Setmana Santa vaig visitar dos espais situats al Rosselló, estretament lligats entre ells: el Memorial del Camp de Rivesaltes i la Maternitat d’Elna (en aquesta altra entrada). 

El Memorial del Camp Rivesaltes és un espai destinat a la memòria de les successives utilitzacions que van tenir aquells terrenys concebuts com a camp d’entrenament de l’exèrcit gal i que van acabar essent, durant més de 60 anys, camp d’acollida dels que el govern francès denominava “indesitjables” per referir-se als estrangers que arribaven a França buscant refugi. Per la Retirada, s’hi van acollir catalans i espanyols que, acabada la Guerra Civil, fugien de la repressió franquista. Durant l’ocupació nazi, s’hi van refugiar famílies europees d’origen jueu, que, traïts pel govern de Vichy, van ser segregats i alguns deportats als camps de concentració alemanys. Durant la Guerra d’Algèria, va acabar essent un camp d’acollida de Harkis, algerians mobilitzats per l’estat francès que després de la independència d’Algèria, van haver de fugir del seu país. 


Camp de Rivesaltes
Els plafons de l’exposició permanent expliquen amb detall els diferents usos que va tenir el camp. L’espai El bosc dels testimonis permet visualitzar gravacions amb relats de diferents protagonistes que fan posar la pell de gallina. La llarga vitrina central complementa l’exposició amb imatges, fotografies i alguns objectes que il•lustren la història i ens ajuden a fer-nos la idea de com era la vida al camp. Completa la visita una passejada entre les restes dels barracons que constituïen el camp, en un espai obert i exposat a la tramuntana.

Les diferents utilitats que es van donar al camp tenen en comú les duríssimes condicions en què vivien les persones que s’hi acollien: fam, falta d’higiene, fred a l’hivern, calor a l’estiu, malalties, falta d'intimitat, segregació…

El camp, situat en un pla obert i exposat a la tramuntana
Un dels edificis de latrines
Durant la inauguració del Memorial (octubre de 2015), el primer ministre francès, Manuel Valls, pronunciava aquestes paraules "el Memorial de Rivesaltes servirà per tornar la dignitat robada als milers de refugiats". Tant de bo poguéssim passar pàgina i relegar el mot refugiat a una entrada al diccionari que ens calgués consultar quan estudiéssim història. 

Malauradament, però, a l’exposició hi ha un plafó titulat Els Camps: una qüestió plantejada al segle XXI, que és de rabiosa actualitat i que parla de les guerres contemporànies, del terrorisme internacional, de les massacres de caràcter genocida, de les onades de persones desplaçades, de la capacitat d’estats i nacions per oferir-los assistència… i de la figura del refugiat que, sovint mediatitzada i polititzada, engendra compassió, però també por, sense que pugui trobar el seu lloc al record de les societats occidentals.
Edifici del Memorial

L’exposició és impressionant i, tot i que inicialment es va fer per rescatar de l’oblit un dels episodis més foscos de la història francesa, té tant d’històrica com d’actual, tant de francesa com d’universal, i palesa una gran falta de sensibilitat i de memòria col·lectiva. Amb el pas dels anys la història es repeteix, canvien els protagonistes, però els èxodes continuen davant la inacció i passivitat dels governants de torn.

Potser no seria mala idea que els encarregats de prendre decisions en matèria de migracions es desplacessin a fer una visita al Memorial de Rivesaltes, qui sap si se’ls remouria alguna cosa que els fes passar a l’acció.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...