Me’n recordo

Recordo que al meu barri hi havia un carrer de terra que estava en molt mal estat i que el pare en deia el camí de Talaixà. Recordo que ens vam fer mal anant en bicicleta més enllà dels carrers on podíem estar i aquell dia els pares van saber que ens saltàvem els límits fixats. Recordo que la mare ens curava amb paciència les ferides que ens fèiem jugant al carrer. Recordo que la Maria de la Pruna ens feia els davantalets al seu cosidor. Recordo que l’Angelina de la Torre d’en Llunes omplia de llet la marmita que deixàvem a l’entrada. Recordo que bullíem la llet i sovint es vessava si no estàvem al cas. Recordo que de ben petits ja fèiem servir la ganiveta del pa. Recordo que amb les cuinetes hi podíem cuinar al foc. Recordo que la planxa de joguina es podia endollar al corrent elèctric i planxava de veritat. Recordo que tot això no semblava pas perillós. Recordo que estàvem subscrits al Cavall Fort i a l’Infantil i esperàvem amb ànsia el número següent. Recordo que escoltàvem històries de llops i cabretes, d’oques i pastoretes, i d’escolanets de la verge, en discs de vinil. Recordo que quan estàvem malalts descansàvem al llit, que miràvem contes i jugàvem amb nines de retallar. Recordo que el practicant venia a casa a punxar-nos i que les xeringues i les agulles es reutilitzaven. Recordo que dos dels meus germans van tenir l’hepatitis de cop, que tot el que tocaven s’havia de desinfectar i que jo em ficava al llit amb ells per poder jugar. Recordo que per refer-nos ens donaven ou amb sucre barrejat amb sifó. Recordo que anava a peu a col·legi, amb l’uniforme de llana, seguint les passes de les meves germanes grans. Recordo que quan se’m moria un familiar les monges m’enviaven a la capella a resar i, com que vinc de dues famílies nombroses, això em passava sovint. Recordo que el dimecres de cendra ens feia molta por perquè pensàvem que la cendra que ens posaven al front es feia cremant difunts. Recordo que m’intrigava què duien les monges sota aquell vel i que per esbrinar-ho em vaig quedar amb un vel a la mà. Recordo que aquell dia vaig saber on era el despatx de la madre directora. Recordo que al pati jugàvem a l’anelleta, al pare carbasser i al soldat plantat. Recordo que saltàvem a corda a ritme d’una blanca paloma i el cocherito leré. Recordo que no podíem jugar a cavall fort perquè era un joc de nois. Recordo que ens columpiàvem molt fort i saltàvem dels gronxadors quan eren a dalt de tot. Recordo que en un 600 hi cabia molta gent i que en un 1.500 n’hi cabia molta més. Recordo que anàvem al bosc a collir molsa per fer un pessebre com cal. Recordo que agafàvem pedres volcàniques per fer les muntanyes i la cova del naixement. Recordo que collíem boix marí per fer-ne un ram per posar al rebedor. Recordo que collir aquestes coses encara no era prohibit. Recordo que sovint recordo que trobo a faltar alguns dels protagonistes d’aquests meus records.

(Publicat al Cartipàs del Plafó. Març de 2016)