diumenge, 1 de gener de 2017

Són aquelles coses tan estranyes de la vida

Poc a poc ens acostumem a les absències. Ves, quin remei! Però saps molt bé que amb aquesta no t’hi acabes d’habituar i no saps si ho acabaràs fent mai.
Havíeu estat companyes d’habitació, de jocs, de baralles, de malalties infantils i de nervis a la sala d’espera d’aquell pediatre que no us agradava gens. Per ella havies plorat a col·legi aquell dia que una nena et va dir que s’havia mort, quan només s’havia estabornit. Amb ella havies compartit llit a casa la tieta quan alguna urgència familiar feia necessària l’absència dels pares. Perquè vosaltres dues éreu “les petites” i sortíeu plegades a les fotografies de l’àlbum familiar.
I havíeu fet juntes tantes vegades el camí d’escola, travessant el Firalet o esbarriant pilons de fulles al Firal. I havíeu fet juntes el camí de catequesi els diumenges a la tarda. I havíeu tornat a casa a les fosques tantes vegades cagades de por.
I de grans, us havíeu assegut a la vora del mateix foc, havíeu passat hores i dies a pagès, amb l’enrenou que feien les vostres filles abans de fer-se grans. I les estones de calma, havíeu escoltat el silenci i observat el cel quan la preocupació més gran que teníeu era saber si el diumenge menjaríeu costelles, arròs o fideus.  
I havíeu parlat tant de les nenes: del caràcter, de les companyies, dels estudis... De la vida de les nenes, la vostra vida. Potser és per això que se’t fa tan estrany cada vegada que instintivament la trucaries per preguntar-li algun dubte, per compartir alguna inquietud o per anunciar alguna novetat familiar.
En tens quatre més, de germans, i te’ls estimes molt, moltíssim, a tots. I no els voldries veure patir per res del món. I saps que a tots se us fa estrany que li toqués el rebre a ella que, de tots sis, era la que havia portat una vida més sana.
I se’t fa estrany que ara, que han passat quatre anys d’aquell u de gener que se la va endur, ja siguis més gran que ella que era més gran que tu.

Són aquelles coses tan estranyes de la vida. O potser de la mort.

Lliri de neu (Galanthus Nivalis)
PS: El lliri de neu ha començat a florir i saps que ella se n’alegraria

6 comentaris:

Deixa el teu comentari...