dissabte, 30 de desembre de 2017

Fa temps d’inventari

Ho veus cada matí quan amb el gest d’aixecar la persiana pretens deixar enrere una altra nit més o menys reparadora. Ho veus quan acostes el nas a la finestra per mirar al termòmetre quina és la temperatura exterior. Ho veus en el gel que la fredor de la nit ha dipositat damunt l’herba i l'hort dels veïns. Ho veus i ho notes: fa temps d’inventari.
Recordes aquells freds matins d’hivern travessant el Firalet per anar a escola. Recordes que els llargs mitjons de llana quedaven curts encara que els estiressis amunt. Recordes un Firal ja net de fulles i amb els arbres a mig podar. Recordes que portaves el butlletí de notes del primer trimestre i una manualitat per felicitar el Nadal. Recordes l’intercanvi de felicitacions abans de marxar cap a casa. Recordes que ja notaves que feia temps d’inventari.
El dia de fer inventari no era un dia qualsevol. Era un dia feiner de gairebé final d’any. Era un dia que començava amb un ambient fred i seriós. Era un dia d’anar per feina i de fer les coses bé. Era un dia que a cap hora ja marxaven tots de casa. Era el dia del recompte d’existències del magatzem de productes farmacèutics que regentava el pare. Per anar a fer inventari calia complir uns requisits i tu, per edat, no hi vas poder anar mai. Es potser per això que t’ha quedat un nosequè que encara ara et fa notar quan fa temps d’inventari.
I com que fa temps d’inventari, inconscientment fas balanç de l’any que estàs a punt de deixar enrere. Un any d’emocions intenses i contradictòries. Un any amb esdeveniments familiars alegres per recordar. Un any a nivell polític mogut, actiu, lleig i molt complicat. Un any a nivell personal, difícil de passar i difícil d’oblidar.
Tens ganes que arribi el moment d’arrencar amb energia el darrer full del calendari d’aquest feixuc 2017, desitjant que el 2018 arribi amb molta més bonastrugança.
Per sort o per desgràcia, notes que fa temps d’inventari!


2 comentaris:

Deixa el teu comentari...