dimarts, 9 de gener de 2018

Converses amb testimonis veterans (DSR-12)

Com he esmentat en altres entrades, la DSR és una dolència força desconeguda en molts aspectes: com s’agafa, com evoluciona, com es guareix... És per això que qui la pateix no pot quedar-se de braços plegats, ni en sentit figurat ni en sentit literal (una mica d’humor no ens hi farà cap mal!). Per això, a mida que van passant els dies, creix la necessitat i la inquietud per saber-ne més coses.
Fruit de casualitats de la vida, he pogut establir contacte amb dues persones que fa mesos que conviuen amb una DSR. Per discreció i sobretot per respecte, les mantindré en l’anonimat com si fossin els meus testimonis protegits. L’intercanvi d’experiències, amb una infusió ben calentona a les mans, ha estat més que agradable.
És evident que tres persones no arriben a ser una mostra significativa per fer un estudi (una mica més d’humor!), però sí que puc extreure algunes conclusions de les nostres converses.
1.    La premissa “rehabilitació, rehabilitació i rehabilitació” és universal i és vàlida a la medicina pública i a la privada, a la convencional i a les teràpies complementàries, a Catalunya i a altres països de la Unió Europea.
2.    Països com França i Alemanya reconeixen els beneficis terapèutics del termalisme i l’assegurança de salut sufraga les despeses i fins i tot el quilometratge. Aquí, tot i que no se n’acaba de reconèixer el benefici, no es desaconsella fer exercicis en aigües termals. Ara bé, cal tenir en compte que  per prendre un bany termal cal desembutxacar-se entre 18 i 25 €, a més de desplaçar-se per compte propi fins a les termes.
3.    La manera com els afectats expliquem què és la DSR varia una mica. Mentre uns parlen de compressió, calcificació o sobreexcitació del simpàtic, altres relacionen la DSR amb la teoria de l’evolució de les espècies: a la part més primitiva del nostre cervell ens ha quedat la reminiscència d’un mecanisme de defensa dels peixos que consisteix a deixar inactiu i de banda el membre lesionat i, d’aquesta manera, poder dedicar tota l’energia a les altres parts del cos, per tal de sobreviure.
4.    Vivim en un país medicalitzat i intervencionista. Mentre aquí es tracta la DSR amb fàrmacs i bloquejos simpàtics, en altres països pren molta més força la fisioteràpia i és fàcil tenir accés a terapeutes especialistes en cada part del cos que posen a l’abast del pacient un gran ventall de teràpies rehabilitadores.  
5.    Tot i que no hi ha un criteri únic, sembla que el reforç vitamínic pot tenir un paper important, ja sigui a base d’altes dosis de suc de taronja o de complexos vitamínics i minerals.
6.    Un aspecte en què els testimonis -més veterans que jo- coincideixen, és en la necessitat de mantenir la moral alta, evitar caure en el desànim i ser molt constant en la realització dels exercicis de rehabilitació.
Conversar amb bona gent sempre és enriquidor i, en situacions com aquesta, aprendre de l’experiència de persones que fa temps que hi peleien, encara més.
A mi m’ha anat bé conèixer altres maneres de veure, de tractar, d’afrontar i de viure i conviure amb la DSR, per això, com si es tractés d’una cadena de favors, aprofito per fer públic el meu oferiment a aquelles persones que es puguin trobar en una situació semblant.
Gràcies testimonis veterans!
Adriana, 9 de gener de 2018
DSR-12





2 comentaris:

  1. Ara ja en coneixes alta persona, i jo tambe...
    Em pregunte cuantes serem i on estem...
    Es clar que formant part d'un estudi, no... 😅
    Força!

    ResponSuprimeix
  2. No entenc com és que parlen d'una incidència tan baixa perquè van sortint casos de persones afectades. Potser ens haurem d'organitzar per fer-nos visibles.
    Força igualment!

    ResponSuprimeix

Deixa el teu comentari...