divendres, 6 de juliol de 2018

Tot ballant al so que toquen

Han passat molts dies des d’aquell vint-i-quatre d’octubre en què escrivia sobre la nova rutina i el seu tempo i sobre la necessitat d’adaptar-nos a aquesta rèplica de la vida normal que transcorre a un ritme diferent del que estàvem acostumats.
Han passat més de vuit mesos; per ser més exactes, dos-cents cinquanta-quatre dies, que sumats als que ja duia de baixa en aquell moment, sobrepassen els tres-cents seixanta-cinc dies en aquesta situació laboral. Si imaginem tot el que podem fer en un any, ens poden venir al cap moltes coses, per exemple, la quantitat d’hores que hauríem passat a la feina, les més de cinquanta hores al gimnàs o, en el meu cas, les més de cinquanta excursions que hauria pogut fer. Són algunes de les coses que formaven part de la rutina d’abans d’aquesta lesió, intervenció i complicació amb la DSR. Coses que han quedat temporalment –així ho espero- enrere, per donar pas a uns nous costums, unes noves activitats, unes noves manies i un nou ritme.
Tal com deia en l’entrada esmentada, es produeix un desfasament entre el tempo de la vida que portàvem abans i el de la que duem ara. La lentitud s’apodera d'aquesta nova rutina i res no esdevé precipitadament: ni les coses bones ni les dolentes. D’una banda és un inconvenient, perquè mentre esperem, volem i necessitem que es produeixen grans i immediates millores, ens hem de conformar amb una evolució més aviat tòrpida i romancera. D’altra banda, també pot ser un avantatge, ja que aquesta mateixa tardança fa que en cas d’empitjorament, llevat del que es considera la fase inicial d’aquesta dolència, també es produeixi lentament.
Amb aquesta parsimònia, ni la medicació ni els bloquejos simpàtics ni les mobilitzacions forçades ni les infinites sessions de rehabilitació produeixen un efecte immediat, sinó que la millora és lenta i es nota a mitjà o a llarg termini. 
Ara bé, en qualsevol moment de la incapacitat temporal ens pot arribar una citació per passar una revisió mèdica. En aquest cas l’organisme encarregat ens pot avisar amb només quatre dies d’antelació, durant els quals hem de demanar i recollir tota mena d’informes mèdics, convertint-nos en autèntics perseguidors de professionals de la salut per tal d’aconseguir tenir-los en aquest temps record. La resolució d’aquesta revisió, en canvi, pot arribar amb una gran demora (més d’un mes), temps en què, a més de la complexitat de la dolència, tenim uns maldecaps afegits que no depenen de nosaltres. Això vindria a ser un altre desencaix del ritme en què esdevenen els fets que, malauradament, ens toca patir.
Amb aquestes variacions del tempo, no podem fer gaire res més que prendre’ns-ho amb calma i ballar al so que toquen.  

Adriana, 6 de juliol de 2018
DSR-26


Imatge: sendasenior.com



Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...