dijous, 15 de novembre de 2018

Lectures "simpàtiques"


En altres ocasions he esmentat els canvis de tempo que es produeixen en aquest escenari més o menys provisional en què em trobo immersa per culpa de la DSR / SDRC. Aquí, les coses succeeixen a una altra velocitat i els fets esdevenen sense acabar d’entendre el com, el per què i el quan. És una mena de pèrdua de control de la situació. Millores i empitjoraments s’alternen desordenadament, mentre, algunes molèsties i dolors propis de la fase aguda sembla que es van cronificant i allò que semblaven limitacions temporals poden acabar com a seqüeles. Mentre seguim treballant per tornar l’habilitat, la força i el tremp a l’extremitat afectada, cada dia, setmana o mes que passa afegeix un pols de cansament i la situació esdevé un xic més carregosa. Ningú va dir que seria fàcil i tampoc que seria curt.
Com deia en una altra entrada, no és que es doni la situació de “no saber què fer”, però sí que en aquest nou ritme queden espais de temps en què la lectura pot ser una bona aliada. Com tot a la vida, hi ha llibres que ens agraden més que d’altres. Avui comparteixo algunes lectures que m’han acompanyat darrerament; en podria dir lectures simpàtiques (o simpàtico-reflexes), però prefereixo qualificar-los d’interessants.
El quadern suís (Quim Torra). És el diari que va escriure durant la seva estada de gairebé dos anys a Suïssa, mentre treballava pel grup assegurador Wintertur. Hi parla de personatges històrics que hi han viscut com a viatges o exiliats, relaciona alguns fets amb les idees de grans pensadors, cita escriptors, filòsofs i polítics i ens descobreix racons, costums i tradicions de la Suïssa cosmopolita i rural.
Amb un toc d’humor qüestiona repetidament els organigrames de les grans empreses (multinacionals) curulles d’alts càrrecs i càrrecs intermitjos que no se sap gaire què fan, a part d’elaborar power-points amb indicadors i semàfors de colors.
Un llibre que m’ha deixat atònita, tant pels coneixements que demostra tenir Torra com per la seva capacitat de relacionar temes diversos: culturals, històrics, polítics... Les reflexions finals i la comparació de la seva experiència amb el procés sobiranista català són imponents. 
Mare de llet i mel (Najat El Hachmi). És la història de la vida de la seva mare, des del naixement, creixement i educació fins al casament. A partir d’aquest moment, el canvi de vida i el tracte que rep en aquesta nova situació l’empenyen a fugir. Ella i la seva filla emigren a Catalunya en busca del seu marit que no voldrà saber-ne res. Aquí comencen una nova vida plena de dificultats i d’entrebancs que superaran gràcies a la seva força de voluntat i capacitat de superació.
De visita a casa seva, al seu poble natal, explica a les seves germanes les dificultats que ha travessat i les diferències abismals entre els dos mons i les dues cultures que ha conegut.
Un relat ric, realista i convincent del conflicte emocional i de la complexa realitat cultural, social i personal que comporta la condició de mare immigrant. I alhora un fresc complet del món rural rifeny i del que suposa ser dona avui dia.”
La casa de la frontera (Rafael Vallbona). És la vida de cinc generacions de la família Grau al capdavant dels negocis que han regentat a La Casa de la Frontera, a Puigcerdà, a tocar de la línia fronterera, entre els anys 1892 i 2010.  Amb el pas dels anys i els canvis generacionals, el que inicialment havia estat un bar, passa a ser hostal, botiga de queviures i, finalment, negoci de material esportiu.
La història es desgrana a partir dels records de la Carme, el dia que es jubila i tanca la botiga de queviures. Guerres, post-guerres, fugides i contraban. Vides, costums, pors i reaccions. Uns i altres situats en el context geogràfic i històric corresponent.
Hi ha qui sosté que llegir ens fa més savis, més cultes, més crítics, més lliures o fins i tot més feliços. No sé si és així, però segurament, llegir, ens ajuda a omplir els buits, a ser més pacients o a aprendre dels que saben i, sobretot, a fer més passadores algunes estones.
Alguna recomanació lectora?
Adriana, 15 de novembre de 2018
DSR – 36




2 comentaris:

  1. El Quadern suís, també l'he llegit i estic totalment d'acord amb tu.
    Els altres dos me'ls apunto, que ja em falta pilonet de llibres per llegir.

    Dels que jo he llegit aquest any, m'han agradat molt:

    ELS DESPOSSEÏTS d'Ursula Le Guin ****
    A LA CAÇA DE L'OVELLA d'Haruki Murakami ****
    LA FUGITIVA de Blanca Busquets ****
    LA VIDA AMB EN JAN de Marianne Fredriksson ****
    NEU, OSSOS BLANCS I ALGUNS HOMES MÉS VALENTS QUE ELS ALTRES de Mònica Batet ****

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme:
      He pres nota de les teves recomanacions. Ahir vaig començar "La Fugitiva" i, de moment, m'agrada molt. A més, hi surten els personatges de "El jardí a l'obaga" i serveix per recordar-lo, que també em va agradar molt.
      Gràcies!

      Elimina

Deixa el teu comentari...