El dia que les flors es van obrir...

S'ha acabat el juny. Deixem enrere un altre curs escolar. El temps ens ha fet més grans i el curs, potser, una mica més savis. O més curiosos. Perquè fer-se gran és créixer. I créixer, en el fons, és acumular experiències i coneixements; aprendre de tots els àmbits de la vida, fins i tot de les nostres errades. I aprendre és tenir ganes de saber el per què, el com, el quan i el quant. Així que, una mica més grans, una mica més savis i una mica més curiosos, afrontem un altre estiu; el temps de les vacances.

Aprofitem el bon temps per estar a l'aire lliure. Alimentem-nos amb els fruits de temporada que ens dona la mare Terra i ajudem el nostre organisme a sintetitzar vitamines. Visquem al ritme de la natura, deixant que la mare Terra ens agomboli i, sobretot, tenint-ne molta cura. És el present on vivim i el futur que heretaran els nostres descendents.

"El dia que les flors es van obrir el sol va trigar una mica més a pondre's: badava."

(Mercè Rodoreda a Viatges i flors)

I el capvespre del solstici d'estiu, les flors eren tan obertes que el sol badava; per això es va pondre més tard.

Que passem un bon juliol!

Flors silvestres de muntanya del Ripollès,
el capvespre del solstici d'estiu