Una llengua de pernil dolç
Aquest matí hem anat a caminar. La idea és la mateixa
de sempre: caminar per fer salut i per gaudir del contacte amb la natura, de
les bones vistes i de l’aire pur, xerrar una mica i compartir inquietuds i vivències,
mentre anem omplint de vida la vida.
El camí transcorria per boscos caducifolis que, tot i
ser novembre entrat, encara són molt verds. Quina tardor! Durant el recorregut
ens hem anat creuant amb altres caminaires. Alguns portaven gos. I vet aquí que
un dels gossos amb què ens hem creuat m’ha fet recordar l’anècdota que relato avui.
El barri on vivim és a prop dels afores d’Olot.
Per aquest motiu, és força concorregut per gossos, quan els seus amos els
treuen a passejar. Precisament l’altre dia comentàvem amb una coneguda la
quantitat de gossos que hi ha actualment a les ciutats, els lladrucs que se
senten, els excrements que s’han d’esquivar, els privilegis de què gaudeixen
els cans en l’àmbit familiar i domèstic i els diners que molts dels seus amos s’arriben
a gastar per tenir-ne cura (perruqueria, psicòleg, veterinari, roba,
menjar...). A mi personalment, em sembla que ens hem begut l’enteniment. Però
això ja serien figues d’un altre paner. Tornem a l’anècdota.
Tot passejant pel barri de casa, segurament anant o
tornant d’un parc infantil, com tantes altres vegades ens vam creuar amb un
gos. La filla petita la dúiem al cotxet i la gran caminava prop nostre. Tot d’una
es va acostar per explicar-nos allò que acabava de descobrir:
-
Mama, papa: aquest gos té la llengua de pernil dolç!
Es veu que la bèstia devia estar un xic acalorada o
potser cansada i treia força la llengua. Era una llengua molt fina i rosada que
penjava i es movia d’ací d’allà. Talment un tall de pernil dolç tallat fi tal com
la nena estava acostumada a veure’l. Per ella era tan evident.
Te’n diran, les criatures, de verdes i de madures!
Adriana, 6 de novembre de 2022
 |
| En Toll i en Valent, dos cadells nascuts a Monars. No sé quina els en diria aquella criatura! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...