Fa uns anys vaig escriure un text sobre el meu primer pessebre.
N’explicava que a l’hivern hi feia fred i a l’estiu força calor. Que la comuna
era a fora i tenia quatre forats. Que hi havia un oratori i una sala molt i
molt gran. Que la cansalada era salada i tenia un toc de ranci Que la llet era
del dia i en bullir-la feia tel. Que el pa durava tants dies que era molt més
bo torrat. Que no hi havia un jaç de palla on naixia el nen Jesús ni un bou i una
mula que escalfessin cap infant.
Aquell meu pessebre era molt concorregut: llenyataires,
traginers, masoveres i pastors; filadores, rentadores, pescadors i moliners; pastorets
i pastoretes tot xurmant algun xaiet; llenyataires atrevits tot clavant cops de
destral; traginers i tragineres menant aquella mula tan tossuda que no volia
tirar; pagesets i pagesetes escampant gra al galliner...
Han passat uns quants anys i aquell meu primer pessebre té assegurada la continuïtat. Els petits venen contents per celebrar junts el
Nadal. Ja fa dies que es guarneixen i fan demostracions familiars. Vestits d’arbre
de Nadal i de dimoni escuat. Tres germans abrigadets cantant nadales al Pla de
Dalt. Una pastoreta arribada d’orient. Dos majorals gironins que van cap a La
Garrotxa per fer cagar el Tió. A la Closa, pastoret i pastoreta es lleven cada
matí enmig d’un pessebre glaçat. I el més petit de la colla que no sap quin
paper triar: si el de caganer o el de rabadà.
Amb els anys, aquell primer pessebre se’ns ha anat esvellegant.
La pastora de l’anunciata enguany no s’enfilarà i cantarà el Xarrampí sense
poder-lo ballar. En aquest nostre pessebre hi falten alguns pastors que la
malastrugança se’ns va emportar massa aviat. Figures insubstituïbles pels seus papers
cabdals. Tots nosaltres en guardem els seus millors moments en un calaixet del
nostre cor on desem els millors records: el seu bon fer i el seu bon humor. Els
estimem i ens han estimat. I en una nit com aquesta es mereixen ser evocats.
Per ells i perquè el temps ens ajudi a endreçar el garbuig de
sentiments, avui alcem les copes...
I brindem per nosaltres i els de dalt!
Adriana, nit de Nadal de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...