divendres, 14 de novembre de 2008

A prop teu

Són moltes les estones viscudes a prop teu, frec a frec, colze amb colze. Moments d’alegria o de tristesa, de benestar o d’angoixa, d’euforia o de desànim, en companyia, en solitud, en la intimitat més que en la indiscreció.

Perquè tu has estat present als fets importants de la meva vida. A prop teu he sabut que estava embarassada, a prop teu he trencat aigües i a prop teu donat el pit a les meves filles. A prop teu han vomitat i a prop teu els he donat l’antitèrmic aquelles nit inacabables de febrades i de tos.

A prop teu he meditat sobre els meus dubtes i he intentat resoldre’ls i arribar a una conclusió. A prop teu m’he trencat la closca per esbrinar per quin motiu alguna cosa no rutllava prou bé. A prop teu he rebut bons consells i m’he atrevit a donar-ne algun. A prop teu he escoltat els dubtes de les persones que m’estimo i elles han escoltat els meus. A prop teu he tingut les millors converses i les pitjors grans discussions, amb més o menys sentit –si és que les grans discussions arriben a tenir sentit-.

A prop teu he assaborit grans moments de joia –i espero que n’hi hagi molts més-. A prop teu m’he sentit feliç i he estat tranquil•la. A prop teu he parlat dels problemes de la feina i he decidit fer algun canvi, esperant fer-ho amb encert. A prop teu he compartit els moments més durs de la vida: a prop teu he parlat de la mort dels pares i a prop teu he tingut por.

I ara, que les nenes s’han fet grans, a prop teu m’expliquen com els hi ha anat el dia: si s’ho han passat molt bé o si se senten malament. A prop teu jo m’assabento de la nota d’un examen i també és on m’expliquen si el professor ha estat just o ha estat més o menys injust. A prop teu els faig massatges si la lesió ho requereix. A prop teu miro el rellotge quan haurien d’arribar o espero impacient que m’avisin si se’ls ha fet massa tard.


I és a prop teu on menjo pizza els dissabtes a la nit, on gaudeixo d’una peli o potser hi faig el son. I a prop teu miro les fotos per recordar els bons moments. I a prop teu vaig a internet, escorniflo i em comunico. I a prop teu escolto música mentre fullejo un llibre entretingut. I a prop teu és on teclejo lletres i lletres a l’ordinador per intentar plasmar el garbuix d’idees desordenades que em sacseja el cervell.



Hem passat molts vespres junts, fins i tot alguna nit. Perquè amb tu s’hi pot confiar, per la teva discreció i per la teva fidelitat.

I tu, pacient com sempre has estat, t’ho prens tot amb molta calma i no perds la serenor. Tu em veus córrer al matí quan procuro no fer tard, i em veus passar al migdia afanyant-me per dinar. I presencies el meu pas carregada amb roba bruta. Fins i tot em veus planxar i cosir alguna peça. Tu m’aguantes la bossa mentre em poso el jersei i m’aguantes la jaqueta quan estic buscant les claus, el rellotge o l’anell.

Perquè tu, amic sofà, t’has convertit en testimoni de la meva vida.

Escorniflaire

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...