diumenge, 16 de novembre de 2008

Com hi ha món!

Ahir em vaig quedar astorada en sentir el mossèn llegir aquella epístola. Sé que darrerament no freqüento les esglésies i que, potser per aquest motiu, no estic gaire al cas de les epístoles i sagrades escriptures, però encara recordo el text de tota la missa i sóc capaç d’avançar-me al mossèn pràcticament durant tot el temps que dura la celebració. I he de dir que moltes de les lectures em sonen d’alguna cosa i que aquella d’ahir no em sonava de res.

Potser per això em va sorprendre sentir que llegia un text que parlava de milions i de bancs. Primer vaig pensar que es tractava d’un error, conseqüència de l’edat del mossèn o de la seva senilitat. A mida que va anar avançant en la lectura, la cosa es va complicar fins que va arribar l’hora de castigar aquell tercer servent que no havia estat capaç de duplicar els béns del seu amo. I jo vaig pensar: I si no volia? I si tenia por de perdre-ho tot? I si l’amo havia de marxar, no podia fer ell mateix la inversió? I al final, resulta que el castiguen a la tenebra on hi ha d’haver els plors i el cruixit de les dents. Pobre home! Aleshores vaig voler creure que no era possible que el mossèn llegís un text inventat al moment de la lectura. Una altra cosa és el que faci a l’hora de la prèdica, espai que dóna lloc a les interpretacions subjectives.

De manera que, quan he atrapat un ordinador he fet la cerca i m’he trobat amb el text sencer i, realment, era tal com el va llegir aquell mossèn. Es veu que es tracta d’un Text de la Bíblia Catalana, traducció Interconfesional.

En transcric la part final per qui no sàpiga de què parlo.

“-Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.
Però l'amo li va respondre:
-Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents”.

A més, tenia entès que l’ambició era més aviat mal vista des de la perspectiva de l’església catòlica.

Amén!

Per veure el text sencer, podeu posar al google: Evangeli segons Sant Mateu 25, 14-30

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...