dijous, 5 d’agost de 2010

Contra el vent del nord

Qui no ha enviat mai un correu electrònic a un destinatari erroni? A mi m’ha passat més d’una vegada. I me n’he adonat tan bon punt he acabat de prémer “enviar”, però ja no hi havia res a fer. El missatge havia estat enviat. Per sort meva, no han estat correus ni íntims ni confidencials, per això no m’han posat en cap compromís.

A la feina, he pogut comprovar moltes vegades que en els correus electrònics enviats a un grup de destinataris gran, algun dels destinataris, en voler respondre a l’autor, es confon i tria l’opció “respon a tots” en lloc de prémer “respondre al remitent”; d’aquesta manera, tots els destinataris del correu inicial reben la resposta que s’adreçava a l’autor del primer correu. La majoria de les vegades no passa res, però en alguna ocasió, el text i/o l’estil comprometen una miqueta l’autor de la resposta. Es tracta de la indiscreció telemàtica deguda a un mal ús o al poc coneixement del que estem fent.

El que passa en el llibre Contra el vent del Nord, no és ben bé això. Al començament, la protagonista envia un correu electrònic amb una lletra equivocada en el nom del destinatari. El receptor del missatge respon la noia fent-li saber que es tracta d’un error. Fins aquí, segur que és un fet que passa sovint i que ens pot passar a tots. Solem acabar agraint que ens hagin avisat i disculpant-nos per les molèsties ocasionades (que tampoc han estat tantes!). Ara bé, la resposta que en Leo envia a l’Emmi fa que ella no es quedi igual, ella respon i es contestada i, de mica en mica (o no tant mica en mica), es crea un lligam entre els dos protagonistes que aviat es farà ben estret. Acompanyada de grans dosis de sensualitat i d’una mica de morbo, la seva relació es va estrenyent i va creant una gran dependència mútua. En Leo s’estava refent del trencament d’una relació i viu sol. L’Emmi està feliçment (o particularment) casada i conviu amb el seu marit i els dos fills d’ell. La relació que s’estableix entre ells dos, al començament, els serveix de vàlvula d’escapament de la seva quotidianitat, però ben aviat calarà en les seves vides fins que en perden el control i allò que havia començat per casualitat i havia esdevingut un joc acabarà essent una mena de malson per tots dos.

Del llibre en destacaria l’originalitat, el fet de situar la història en una relació que es du a terme a través d’un mitjà de comunicació tan actual dóna a la novel·la un aire de modernitat excepcional. He de reconèixer que atrapa una mica, fa venir ganes de llegir de pressa, de saber què faran i com acabarà. Un bon llibre per un parell de tardes d’estiu.

Ara bé, tot i que s’ha traduït a trenta-dues llengües i se n’han venut més de vuit-cents cinquanta mil exemplars només a Alemanya, no el descriuria com a gran obra literària. Per passar l’estona i prou. El mes de novembre en tindrem la continuació. A veiam què serà!

2 comentaris:

  1. Mmmm sembla interessant! No sempre han de ser joies literàries! I per les tardes al tren, s'agraeix quelcom que et distregui!

    ResponSuprimeix
  2. .... efectivament no sempre han de ser joies literàries.... però n'hi ha tantes... d'autors anònims... que potser per ser tantes, no les mirem com a joies... essent-ne....

    ResponSuprimeix

Deixa el teu comentari...