Ja fa dies que la Generalitat de Catalunya va llençar la campanya institucional “sóc FAN de Catalunya” en què alguns personatges catalans coneguts expliquen de què són fans. Què es pretén amb la campanya? Ben bé no ho sé, però crec que, entre altres, és una promoció turística de Catalunya.
La veritat, no miro gaire la televisió i quan ho faig, la són em guanya i al cap de pocs minuts (sota l’expectació d’algun membre de la meva família) m’adormo. Per això em “perdo” la majoria de programes: documentals, concursos, pel•lícules i anuncis... Ara bé, aprofito el temps per descansar. Per tant, no és estrany que no hagi vist mai a la televisió l’anunci de “Fans de Catalunya”.
Aquesta setmana, a casa hem rebut la revista InfoCatalunya, que suposo que la Generalitat envia a totes les llars catalanes, adreçada al que ells consideren el cap de família i a tots els altres residents del domicili. Aquesta revista s’autodescriu com “Informació d’interès ciutadà”. És clar que aquest interès podria ser discutible, però ja que la rebem, la fullejarem. Al seu interior, s’esmenten les obres i les campanyes que la Generalitat ha portat a terme i descriu les accions que han fet de cada una d’elles. És una manera d’explicar-nos en què s’han invertit els calerons de les arques autonòmiques. Una altra qüestió seria la coincidència que puguem trobar entre el que s’hi publica i la realitat de les accions sobre el territori.
Doncs bé, a la contraportada de l’InfoCatalunya, en Ferran Adrià, amb una tomata oberta per la meitat que li amaga l’ull dret, talment un pirata, es mostra com a fan de Catalunya. A la imatge, el cuiner, situat en un mercat (al text diu que és la Boqueria), va abillat amb la bata blanca de treballar; al seu davant hi té una parada amb tomates verdes i madures i s’hi veu força clarament un petit rètol de pissarra ben tort, tal com queden els cartellets a les parades després que els compradors triïn i remenin. Amb aquest cartellet tort i rebregat, el publicista deu pretendre que sembli una foto poc preparada, una imatge espontània. En aquest petit rètol hi llegeixo “d’ suca” (lletra d, apòstrof, espai, lletra essa, lletra u, lletra c i lletra a) i a sota 3,50. La meva estranyesa no ve donada pel preu, ve donada pel text. Jo no sé si és fruit de la meva mala vista, de la meva ignorància lingüística, del toc de poca preparació que li ha volgut donar el publicista o que el mateix Adrià va escriure el cartellet, però asseguraria que “d’ suca” no vol dir res. És probable que aquest cartell existís, que la foto sigui ben espontània (?), que els altres cartellets fossin pitjors o fins i tot que el que hi ha escrit tingui un sentit i sigui gramaticalment correcte (en aquest cas, perdoneu la meva ignorància). Si, tal com penso, aquest text és incorrecte, crec que l’espònsor d’aquesta campanya, la Generalitat, ha fallat. Les institucions haurien de vetllar al màxim perquè es faci un ús correcte de la nostra llengua, és un bé cultural que cal protegir i no ens podem permetre difondre expressions incorrectes.
Perquè, és sabut que per referir-nos a aquesta hortalissa, com que la nostra llengua és tan rica i té tantes varietats depenent de la zona on hom ens trobem, ho podem fer de moltes maneres: tomata, tomàquet, tomàtiga, tomàtec, tomaca... i en podem diferenciar les de pera, de penjar, la popularment anomenada tomata verda, la madura, la de sucar (o xucar, a la nostra comarca) pa o fins i tot la d’untar; però la “d’ sucar” que jo sàpiga no existeix, a no ser que sigui una nova varietat transgènica.
Per tant, més que fans de Catalunya, el que haurem de ser tots plegats és “protectors de Catalunya”; del nostre territori, de nostra la gent, de nostra la cultura i, sobretot, de nostra la llengua, pobrissona. Ara bé, les institucions haurien de passar al davant i vetllar perquè tots els documents que emeten estiguin en un català impecable i siguin lingüísticament correctes. Si no és així, ja ens podem anar fent Fans!
La veritat, no miro gaire la televisió i quan ho faig, la són em guanya i al cap de pocs minuts (sota l’expectació d’algun membre de la meva família) m’adormo. Per això em “perdo” la majoria de programes: documentals, concursos, pel•lícules i anuncis... Ara bé, aprofito el temps per descansar. Per tant, no és estrany que no hagi vist mai a la televisió l’anunci de “Fans de Catalunya”.
Aquesta setmana, a casa hem rebut la revista InfoCatalunya, que suposo que la Generalitat envia a totes les llars catalanes, adreçada al que ells consideren el cap de família i a tots els altres residents del domicili. Aquesta revista s’autodescriu com “Informació d’interès ciutadà”. És clar que aquest interès podria ser discutible, però ja que la rebem, la fullejarem. Al seu interior, s’esmenten les obres i les campanyes que la Generalitat ha portat a terme i descriu les accions que han fet de cada una d’elles. És una manera d’explicar-nos en què s’han invertit els calerons de les arques autonòmiques. Una altra qüestió seria la coincidència que puguem trobar entre el que s’hi publica i la realitat de les accions sobre el territori.
Doncs bé, a la contraportada de l’InfoCatalunya, en Ferran Adrià, amb una tomata oberta per la meitat que li amaga l’ull dret, talment un pirata, es mostra com a fan de Catalunya. A la imatge, el cuiner, situat en un mercat (al text diu que és la Boqueria), va abillat amb la bata blanca de treballar; al seu davant hi té una parada amb tomates verdes i madures i s’hi veu força clarament un petit rètol de pissarra ben tort, tal com queden els cartellets a les parades després que els compradors triïn i remenin. Amb aquest cartellet tort i rebregat, el publicista deu pretendre que sembli una foto poc preparada, una imatge espontània. En aquest petit rètol hi llegeixo “d’ suca” (lletra d, apòstrof, espai, lletra essa, lletra u, lletra c i lletra a) i a sota 3,50. La meva estranyesa no ve donada pel preu, ve donada pel text. Jo no sé si és fruit de la meva mala vista, de la meva ignorància lingüística, del toc de poca preparació que li ha volgut donar el publicista o que el mateix Adrià va escriure el cartellet, però asseguraria que “d’ suca” no vol dir res. És probable que aquest cartell existís, que la foto sigui ben espontània (?), que els altres cartellets fossin pitjors o fins i tot que el que hi ha escrit tingui un sentit i sigui gramaticalment correcte (en aquest cas, perdoneu la meva ignorància). Si, tal com penso, aquest text és incorrecte, crec que l’espònsor d’aquesta campanya, la Generalitat, ha fallat. Les institucions haurien de vetllar al màxim perquè es faci un ús correcte de la nostra llengua, és un bé cultural que cal protegir i no ens podem permetre difondre expressions incorrectes.
Perquè, és sabut que per referir-nos a aquesta hortalissa, com que la nostra llengua és tan rica i té tantes varietats depenent de la zona on hom ens trobem, ho podem fer de moltes maneres: tomata, tomàquet, tomàtiga, tomàtec, tomaca... i en podem diferenciar les de pera, de penjar, la popularment anomenada tomata verda, la madura, la de sucar (o xucar, a la nostra comarca) pa o fins i tot la d’untar; però la “d’ sucar” que jo sàpiga no existeix, a no ser que sigui una nova varietat transgènica.
Per tant, més que fans de Catalunya, el que haurem de ser tots plegats és “protectors de Catalunya”; del nostre territori, de nostra la gent, de nostra la cultura i, sobretot, de nostra la llengua, pobrissona. Ara bé, les institucions haurien de passar al davant i vetllar perquè tots els documents que emeten estiguin en un català impecable i siguin lingüísticament correctes. Si no és així, ja ens podem anar fent Fans!
Cert. Però, he de cantar el "mea culpa". Aqusts butlletins arriben a casa però només de veure'ls penso: "Propaganda electoral" sense anar més enllà.... A partir d'ara intentaré de fer una anàlisi de text a cada un que arribi....
ResponElimina