dimecres, 25 d’agost de 2010

Piscina, dutxes i depilació

La calor de l’estiu convida a prendre un bon bany i de fet, en un dia calorós d’estiu, una bona cosa a fer és agafar un bon llibre i passar una bona estona a la piscina. Si tenim la sort que hi hagi poqueta gent, la nostra tria haurà estat encara ben encertada i si el llibre és bo, encara millor.
La moda evoluciona –per dir-ne d’alguna manera- i les persones, unes més que d’altres, acabem essent esclaves de la moda. Els joves (nois i noies) n’estan més pendents i, a mida que ens fem grans, segurament que, per la majoria, per sort, la moda va perdent posicions en el rànquing de les coses que per a nosaltres són importants.
Pel que fa a la indumentària de bany, tots sabem que la moda hi és ben present. Un dels casos més recents i, des del meu punt de vista estrafolari, pel que fa a la moda de bany és el fet que els nois es vesteixin amb un banyador llarg de camals, baix de cintura i a sota del qual es mostren els calçotets que per anar bé han de ser d’una marca ben cara (ai, volia dir de moda!), tot i que si no és possible, uns bons “delfi” (del firal o del mercat) també poden fer la seva funció. Com he llegit en “el led vermell”, aquesta moda enriqueix el brou de piscina amb la microflora dels engonals suats d’una munió d’adolscents hormonats a dojo. Ara bé, com que hem de ser tolerants, deixarem les mesures higièniques a part i tolerarem, tot esperant que la moda faci un tomb, com va fer amb les sabates “Victòria” i recuperi com a vestit de bany un bon eslip o el clàssic “meyba” que amb la seva collonera estalvia els calçotets de sota.
Un altre estereotip que va aparèixer com a moda i que ara crec que ja és un costum és el fet que les noies/dones anem correctament depilades. No recordo que les nostres mares fessin servir (i menys assiduament) la depilació; com a molt tenien unes bones pinces per arrencar-se algun pèl rebel que els sortia a la barbeta. Ara bé, el que es diu depilar-se, crec que no era habitual entre les nostres mares. Més endavant, les noies d’aquí van començar a depilar-se; primer les més modernes i després la resta, i, a la platja o a la piscina, només les estrangeres mostraven les cames i aixelles ben cobertes de pèl. Ara mateix, diria que deuen ser ben poques les persones del sexe femení que no es treuen el pèl, sigui tot l’any o sigui només a l’època estiuenca en què ens passegem amb bona part del nostre cos al descobert. I sí, m’he referit al sexe femení, però sóc conscient que bona part dels joves mascles també utilitzen alguna tècnica per eliminar el pèl corporal.
Bé, doncs si ens hem de depilar, fem-ho, sempre és millor passar un xic desaparcebudes que no pas donar la nota amb una matarrada de pèl que s’hi puguin fer trenes. Ara bé, aquesta tasca, com la de tallar-se les ungles, afeitar-se i moltes d’altres que no esmentaré per no fregar l’escatologia, crec que es mereix ser realitzada en l’absoluta intimitat, és a dir, al bany de casa. I per què ho dic ara això? Doncs perquè m’he quedat molt sorpresa avui a la dutxa de la piscina quan he vist un rètol nou (crec que dies enrere no hi era) que deia amb lletra grossa i clara: PROHIBIT DEPILAR-SE EN AQUESTES INSTAL•LACIONS. És de suposar que si ho han prohibit deu ser perquè algú ho feia.
Com diria un bon amic: me’n faig creus!

1 comentari:

  1. ....societat de consum.... No puc opinar res més.... però vaja sí que s'hi a ser "metro".

    ResponElimina

Deixa el teu comentari...