dissabte, 11 de desembre de 2010

La indecència d’una vaga

Diu el diccionari que vaga significa cessació voluntària en el treball per part dels empleats assalariats amb vista a obtenir de l’empresa algun avantatge relatiu a millores de sou o de les condicions de treball.

En una entrada de juny ja em vaig mostrar poc partidària de fer vaga; malgrat ser funcionària i pertànyer a un col·lectiu que té certa tendència a aquest tipus de protesta, em vaig sentir poc identificada amb els sindicats que em convidaven a fer vaga. De motius n’hauria tingut, reconec que estic molesta (més aviat emprenyada) per la mala gestió que s’ha portat des del govern autonòmic i per la retallada que va aprovar el govern central, però ni em semblava correcta la manera de manifestar el meu desacord ni volia perjudicar les persones usuàries del servei que presto en l’administració pública ni estava disposada a assumir les conseqüències que m’hauria portat el fet de fer vaga: guanyar-me més impopularitat i la retallada del sou del dia de la vaga.

Pel pont de la Puríssima, els controladors aeris van esser cridats a una mena d’acció que s’assembla a una vaga (baixes mèdiques en massa, no assistència a la feina fins al punt de no complir serveis mínims...). Si ho tinc ben entès, els controladors són les persones que ordenen el trànsit aeri i que, entre altres coses, la seva feina es caracteritza per treballar poques hores a la setmana i percebre a canvi un salari per sobre dels 200.000 euros (fins a cinc vegades per sobre dels controladors d’Alemanya), tot i que no cal una titulació universitària ni uns coneixements extremadament difícils per fer la feina.

Recordo que quan feia COU, en una de les xerrades d’orientació que ens van fer a l’institut ens van presentar aquesta feina i que la idea que ens va quedar a molts nois i noies de la classe va ser que es tractava d’un “xollo”: estudiar poc, treballar poc i tenir una de les feines més ben pagades. Diria que cap dels meus companys de promoció no s’hi ha dedicat.

L’última setmana hem pogut sentir, llegir i veure moltes opinions sobre aquesta vaga; els mitjans de comunicació ens han mostrat el testimoni de les persones afectades que, més o menys empipades, decidien què fer: insistir per fer el viatge previst o fer la queixa i deixar-ho per una altra ocasió.

Segurament que deuen tenir els seus motius per estar descontents amb el pla de contenció que se’ls aplica i, és clar, ells volen defensar els seus privilegis. Suposo que jo, en el seu lloc, també els voldria defensar. Ara bé, amb un sou de 200.000 euros anuals (hi ha qui ha parlat de 300.000), m’hauria fet una mica de vergonya paralitzar el país i perjudicar els milers d’usuaris que tenien previst fer una escapada i que per fer-la potser havien fet esforços per estalviar el que costa un vol de baix cost i per reservar un hotel, segurament net i polit, però sense gaires luxes, amb la intenció de passar fora de casa aquests darrers dies festius abans que no arribi el Nadal. Vull pensar que els usuaris afectats tenen uns sous molt llunyans als 15.000 euros mensuals, i que, tot i que no acostumo a parlar de sous amb els amics i coneguts, crec que no tinc ningú al meu voltant que percebi al cap del mes una quantitat semblant.

Alguns mitjans de comunicació han qualificat la vaga dels controladors com a vaga salvatge, jo més aviat l’he trobada una vaga indecent.

1 comentari:

  1. L'únic que no tinc clar és si realment la feina no és difícil. Jo tenia entès que sí que ho era. No sé si la feina que fan, les proves per entrar al curs de formació, el curs en si, o què exactament... però en tot cas convertir-se en controlador aeri tinc entès que sí que és complicat (jo m'ho havia plantejat, of course!).

    Ara, amb tot això no justifico la vaga. No crec qeu tinguin dret a aixafar el pont de ningú tenint les poques vacances que tenim (això de tenir poques vacances també ho trobo fatal, per cert ;)).

    ResponSuprimeix

Deixa el teu comentari...