dijous, 16 de desembre de 2010

Que fort!

No puc, no ho puc entendre per més voltes que hi doni. Des del matí que m’he assabentat dels fets ocorreguts avui a Olot, que n’he parlat amb persones diverses; unes més directament afectades que les altres.
Mirat de dret o de tort, per gran que sigui un problema, buscar la solució en la mort d’altres persones no té cap sentit. Qui tenia un problema, ara en té alguns més. Qui no en tenia cap, ara en té uns de ben grossos.
Avui he donat un dels pèsams més sentits. Ho dic de tot cor.
Volia escriure quelcom, però no em surt res més. Que fort!

1 comentari:

  1. Molt i molt fort. És tan fort que ni ens preguntem perquè, com, ... no hi ha espai per a preguntes només per sentiments fortíssims: ràbia, dolor, impotència, incredulitat,... Se'ns remou tot. Potser al cap d'una grandíssima estona som capaços de dir alguna cosa més però paraules que no ens porten enlloc perquè davant d'aìxò no podem arribar enlloc. Res no té sentit. Persones destrossades, famílies senceres destrossades, amics destrossats, persones desconegudes destrossades amb un pes que ja mai més ens podrem treure de sobre... sobreviurem si, el temps ens empeny però no serem mai més el que hem estat. almenys jo no.

    ResponSuprimeix

Deixa el teu comentari...