dissabte, 29 d’octubre de 2011

De semàfors apagats i altres mesures d’economia domèstica

Olot ha tornat a ser notícia. Aquesta vegada, a diferència de fa uns mesos, no ha estat un fet macabre el que ens ha portat a sortir a portades de diaris i a notícies de diferents cadenes de televisió. Aquesta vegada hem estat protagonistes per la idea del consistori d’apagar els semàfors des de les deu del vespre fins a les sis de la matinada cinc nits a la setmana.
Aquesta mesura sembla que suposa un estalvi d’uns 500 euros al mes; és a dir uns 6.000 euros per any. Cal tenir en compte, però que per poder-la aplicar s’ha de fer una inversió que podria suposar la meitat de l’estalvi d’un any.
Tant bon punt s’ha conegut la notícia han sortit un munt de comentaris. Evidentment, els més notoris han estat els dels qui hi estan en contra. L’oposició i la part de la ciutadania contrària a la mesura han fet pública la seva opinió. Els arguments són diferents: el risc d’accidents, el poc benefici d’aquesta mesura d’estalvi, la falta de costum de circular mirant l’altra senyalització viària... Sembla que hi ha qui voldria que l’estalvi ens arribés per retallar en assessoria de la comunicació, reduir el sou de l’alcalde (de l’ajuntament i/o de la diputació)... i posen el nostre consistori com a model de gestió ineficient dels recursos. Ara si que l’han feta bona!
Jo diria que ni la mesura suposa un estalvi gaire considerable ni sembla que, ara per ara, comporti gaire risc per a la població (més ben dit, voldria que no fos causa de cap accident). Tinc la sensació que en temps de vaques grasses, els partits minoritaris pregaven als governants que apliquessin mesures d’estalvi energètic no tant amb l’objectiu d’un estalvi econòmic, sinó més aviat per un benefici mediambiental. Vés a saber si en aquells moments, persones que ara es mostren en contra d’aquesta mesura s’hi haurien mostrat a favor.
L’amic Ferrés, regidor municipal al govern, ha publicat l’enllaç d’un català que viu a Alemanya i que fa prop d’un any explicava que a Karlsruhe, ciutat on viu, s’estaven plantejant apagar els semàfors de nit. N’he manllevat quatre ratlles La raó esgrimida per tancar els semàfors per la nit és doble: primer, perquè troben estúpid esperar en un semàfor en una cruïlla quan no hi circula cap cotxe i segon, per  ajudar al medi ambient, pel  que comporta d’estalvi de benzina i la disminució de la contaminació del cotxe aturat amb el motor engegat. També  suposo per l’estalvi de corrent elèctric per alimentar el semàfor durant tota la nit… I continua: paradoxalment Alemanya que és un país molt més ric que Catalunya i a més, no pateix una crisi com la catalana, estan tot el dia mirant com estalviar diners. Només instal·len semàfors als llocs realment necessaris i  si poden, els apaguen per la nit per estalviar diners i ajudar a salvaguardar el medi ambient. Els catalans hauríem de seguir l’exemple dels països nord i centre europeu. Per esdevenir una nació rica, prospera i sostenible amb el medi ambient, el més important és estalviar de tot arreu.  (Text complet a http://blogspersonals.ara.cat/desdelesgermanies/2010/12/13/semafors-apagats/).
He de dir que provinc d’una família força nombrosa i que estàvem acostumats a estalviar en tot. Pel que fa al tema energètic, recordo que ens feien tancar les portes de l’estança principal -on teníem l’estufa de llenya-, per evitar que marxés l’escalfor, i qui tenia el mal costum de deixar les portes obertes era titllat de cul-obert. Els pares ens feien apagar els llums i quan ens en deixàvem algun d’encès (tant si era per deixadesa com per por d’anar a les fosques) ens feien anar a matar el lladre (apagar-lo). Suposo que aplicàvem el principi “estalviar abans que retallar” perquè amb vuit de colla, no podia ser de cap altra manera.
Amb aquestes humils lliçons, vaig aprendre que només es té allò que s’estuvia (estalvia, normativament) i que s’han aprofitar les engrunes; per tant, m’agradaria que aquesta mesura tan criticada anés acompanyada de moltes altres petites mesures per mor d’evitar retallades, en l’àmbit municipal, en l’autonòmic i –evidentment- en l’estatal. Ara bé, en temes de política, ja se sap: d’un pet se’n fan set esquerdes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...