dilluns, 29 de maig de 2017

Vint-i-dues primaveres i una tardor

La primavera i les primeres calorades et recorden aquell càlid mes de maig de mil nou-cents noranta-quatre quan lluïes la panxa del teu segon embaràs. Mentre passejaves entre verds, grocs, liles i rosats, s’acostava la fi d’aquell mes de les flors. El dia vint-i-nou, després de trenta-vuit setmanes i mitja de gestació, va néixer la Sílvia. D’aquests records, avui, en fa vint-i-tres anys.  
Vint-i-tres anys que vindrien a ser vint-i-tres primaveres. Però com que en temes de celebracions la noieta sempre ha estat un xic especial, enguany, la vint-i-tresena primavera li arriba en plena tardor, a més de dotze mil quilòmetres de casa, vivint en una posta llunyana, envoltada de persones linditas, passejant per carrers plens de quiltros, menjant porotos, xoclos i humitas i amb un bon guaterito per escalfar-se el llit. 
Pels dies que hem passat juntes, pels que passem separades, pels records del passat, les vivències del present i les il·lusions del futur: PER MOLTS ANYS, Sílvia!
T'estimo filla.


1 comentari:

Deixa el teu comentari...