El d’ahir va ser un dia per recordar. Havies acceptat un encàrrec molt
especial, fruit de la idea esbojarrada d’un nuvi que es volia casar per
sorpresa. Et va fer trontollar, però vas decidir que ho faries amb il·lusió.
Vas parlar de la raresa d’un casament sorpresa. Vas parlar d’amistat, d'estimació, de confiança, de complicitat, de respecte... Vas parlar de l’AMOR com a
capacitat de convertir qualsevol moment en una obra mestra.
Vas recordar els que no hi són. Perquè tots tenim les nostres absències
i quan ens trobem tots, és quan més notem que hi falta algú.
En Joan i la Mireia encomanaven energia, joventut, il·lusió i alegria. Vas riure i vas gaudir acompanyant els protagonistes en aquest dia tan
especial. I vas plorar escoltant les tendres i sinceres paraules que van
pronunciar els nuvis en record de la gran absent del dia. Ella s’ho mereixia. I
tots nosaltres, també.
Mireia i Joan: que la felicitat sigui l’únic vehicle que us porti al
llarg dels anys!
Sincerament, gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...