dimarts, 22 d’agost de 2017

Barcelona 17 d’agost: #TotsSomBarcelona

Reflexions desordenades arran dels atacs terroristes de Barcelona i Cambrils


Dijous de la setmana passada t’assabentaves de la massacre de Barcelona. Ho trobaves horrorós i acabaves aquell vespre amb el cor encongit. Per si allò fos poc, a mitjanit t’assabentaves dels fets de Cambrils. Més horror!
Per circumstàncies que ara no vénen al cas, no podies dormir i et vas passar la nit seguint els fets a Twitter, llegint la informació que anaven publicant els comptes oficials de Mossos, EmergènciesCatalunya, 112..., tot i que saps que en algun moment et vas deixar atraure per alguna piulada una mica sensacionalista.
Et poses a la pell de les víctimes i et veus ramblejant com has fet de vegades, a les Rambles o en un passeig d’alguna altra ciutat europea. Et veus passejant tranquil·lament, ignorant el nivell d’alerta terrorista que hi pogués haver. Et veus parlant amb la teva parella o amb una parella d’amics o senzillament badant davant d’alguna paradeta o d’alguna escultura humana. Et veus vigilant les teves filles, que passegen més endavant, després d’haver-les advertit que han d’anar juntes i que no poden travessar el carrer sense esperar-vos. Et veus comprant-te el mateix braçalet de cuir que elles, com a record d’aquelles vacances que pensaves que acabarien bé. T’esgarrifes només de pensar en un final com el del dia 17 a les Rambles. No t’ho pots ni t’ho vols imaginar.
Et poses a la pell d’aquell venedor de premsa o de flors. Et poses a la pell d’aquella jove que per pagar-se els estudis treballa de dependenta a una sabateria i que en aquell precís moment podia estar travessant la Rambla anant d’una botiga a una altra a buscar un número més d’aquell model de sandàlies que un turista rus es volia emprovar. Et poses a la pell de la dependenta d’una llibreria de viatges que va permetre l’entrada de la gent que fugia. Et poses a la pell d’aquell cambrer que sense saber què passava acollia turistes esporuguits que buscaven refugi als establiments propers.
No ho entens. No entens que algú pugui matar en nom d’un déu. No entens res. Només et sembla entendre una cosa: hem sembrat metralla i ara ens explota a la cara de la forma més cruel possible, matant els més innocents. Sents que no saps què podem fer evitar-ho i et fa por que els que tenen la paella pel mànec tampoc no saben què s’hi pot fer.
Et satisfà l’actuació dels Mossos. Et fa sentir tranquil·la. Et satisfà l’actitud de determinats col·lectius (taxistes, personal sanitari...) que s’han mostrat empàtics i solidaris. Et fa sentir que estem en bones mans.
Et dolen les imatges escabroses i els comentaris que relacionen els atemptats amb l’independentisme i que han publicat alguns particulars i et repugna, sobretot, els que han publicat alguns mitjans teòricament reconeguts (continguts que se suposa que han estat aprovats per un consell de redacció). Et dol que s’hagi fet un ús polític de l’atemptat i que s’hagin publicat tants comentaris catalanòfobs. Et dol que hagin volgut transmetre una imatge d’unitat que saps que és falsa.
Potser sí que l’atemptat ha fet sortir el millor de la condició humana pel que fa a ajuda i solidaritat, però et dol que hagi fet emergir el pitjor, no tan sols de la ciutadania, sinó també de gent (teòricament) formada, com periodistes de renom i polítics, que mostren el costat mes carronyer de l’espècie humana.
No te’n senties gaire de Barcelona, perquè no n’ets. No te’n senties gaire, però d’un temps ençà, te’n sents una mica. Hi tens els teus: uns hi viuen, altres hi estudien i altres hi treballen. Havies estat molts anys sense baixar-hi, a Barcelona, però ara t’hi havies familiaritzat una mica. Ara t’hi saps orientar (donant compliment a aquesta teva mania de sentir-te ubicada): cara a mar o a muntanya; cara al Besòs o al Llobregat. No te’n senties gaire, però ara te’n sents més. 
Per tot això i per tantes altres raons, tot i que, per circumstàncies que ara no vénen al cas, dissabte no hi podràs anar, et sents part de la manifestació convocada per les entitats, per mostrar el màxim rebuig possible al terrorisme. I t’hi veus cridant o aixecant un cartell amb el lema #notincpor, encara que tu, sí que en tens, de por.

Foto: Gironoticies.com

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...