Dijous de la setmana passada t’assabentaves de la massacre de Barcelona. Ho
trobaves horrorós i acabaves aquell vespre amb el cor encongit. Per si allò fos
poc, a mitjanit t’assabentaves dels fets de Cambrils. Més horror!
Per circumstàncies que ara no vénen
al cas, no podies dormir i et vas passar la nit seguint els fets a Twitter, llegint la informació que
anaven publicant els comptes oficials de Mossos, EmergènciesCatalunya, 112...,
tot i que saps que en algun moment et vas deixar atraure per alguna piulada una
mica sensacionalista.
Et poses a la pell de les víctimes i et veus ramblejant com has fet de
vegades, a les Rambles o en un passeig d’alguna altra ciutat europea. Et veus
passejant tranquil·lament, ignorant el nivell d’alerta terrorista que hi pogués
haver. Et veus parlant amb la teva parella o amb una parella d’amics o senzillament
badant davant d’alguna paradeta o d’alguna
escultura humana. Et veus vigilant les teves filles, que passegen més endavant,
després d’haver-les advertit que han d’anar juntes i que no poden travessar el
carrer sense esperar-vos. Et veus comprant-te el mateix braçalet de cuir que
elles, com a record d’aquelles vacances que pensaves que acabarien bé. T’esgarrifes
només de pensar en un final com el del dia 17 a les Rambles. No t’ho pots ni t’ho
vols imaginar.
Et poses a la pell d’aquell venedor de premsa o de flors. Et poses a la
pell d’aquella jove que per pagar-se els estudis treballa de dependenta a una
sabateria i que en aquell precís moment podia estar travessant la Rambla anant
d’una botiga a una altra a buscar un número més d’aquell model de sandàlies que
un turista rus es volia emprovar. Et poses a la pell de la dependenta d’una
llibreria de viatges que va permetre l’entrada de la gent que fugia. Et poses a
la pell d’aquell cambrer que sense saber què passava acollia turistes
esporuguits que buscaven refugi als establiments propers.
No ho entens. No entens que algú pugui matar en nom d’un déu. No entens
res. Només et sembla entendre una cosa: hem sembrat metralla i ara ens explota
a la cara de la forma més cruel possible, matant els més innocents. Sents que
no saps què podem fer evitar-ho i et fa por que els que tenen la paella pel
mànec tampoc no saben què s’hi pot fer.
Et satisfà l’actuació dels Mossos. Et fa sentir tranquil·la. Et satisfà l’actitud
de determinats col·lectius (taxistes, personal sanitari...) que s’han mostrat empàtics
i solidaris. Et fa sentir que estem en bones mans.
Et dolen les imatges escabroses i els comentaris que relacionen els
atemptats amb l’independentisme i que han publicat alguns particulars i et
repugna, sobretot, els que han publicat alguns mitjans teòricament reconeguts (continguts
que se suposa que han estat aprovats per un consell de redacció). Et dol que s’hagi
fet un ús polític de l’atemptat i que s’hagin publicat tants comentaris
catalanòfobs. Et dol que hagin volgut transmetre una imatge d’unitat que saps
que és falsa.
Potser sí que l’atemptat ha fet sortir el millor de la condició humana pel
que fa a ajuda i solidaritat, però et dol que hagi fet emergir el pitjor, no
tan sols de la ciutadania, sinó també de gent (teòricament) formada, com
periodistes de renom i polítics, que mostren el costat mes carronyer de l’espècie
humana.
No te’n senties gaire de Barcelona, perquè no n’ets. No te’n senties gaire,
però d’un temps ençà, te’n sents una mica. Hi tens els teus: uns hi viuen,
altres hi estudien i altres hi treballen. Havies estat molts anys sense
baixar-hi, a Barcelona, però ara t’hi havies familiaritzat una mica. Ara t’hi
saps orientar (donant compliment a aquesta teva mania de sentir-te ubicada):
cara a mar o a muntanya; cara al Besòs o al Llobregat. No te’n senties gaire,
però ara te’n sents més.
Per tot això i per tantes altres raons, tot i que, per circumstàncies que ara no vénen al cas, dissabte no hi podràs anar,
et sents part de la manifestació convocada per les entitats, per mostrar el màxim
rebuig possible al terrorisme. I t’hi veus cridant o aixecant un cartell amb el
lema #notincpor, encara que tu, sí
que en tens, de por.
 |
| Foto: Gironoticies.com |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...