Aquells meravellosos estius (IV)

Una estada a Granollers de Rocacorba

En tancar aquell apartament de Riells ja ens havia quedat clar que quan tornéssim a anar de vacances ens allotjaríem en un hostal en règim de pensió completa.

L’any següent, el lloc escollit va ser Can Perot, situat a peu de la carretera d’accés a Granollers de Rocacorba, nucli dispers que pertany a Sant Martí de Llémena. Aquell ampli hostal, reunia les condicions necessàries per satisfer-nos a tots: al pare que tenia pensat fer passejades i excursions per conèixer l’entorn; a la mare que buscava uns dies de descans de les feines de casa, i als tres petits de la germandat, que necessitàvem llibertat de moviments. Tot plegat ho acabava d’arrodonir el tracte familiar i campetxano que ens oferia des de darrere la barra el que suposo que era en Perot.

Hi havia altres estadants, famílies que, com nosaltres, passaven uns dies de descans envoltats de natura, fent allò que ara té un nom: turisme familiar. Ben segur que el pare als matins anava d’excursió i devia aprofitar per enraonar amb els estadants de la  vall. Segurament el meu germà el devia acompanyar. En aquell moment jo encara era massa joveneta per anar a caminar gaire estona. A les tardes, amb el cotxe devíem anar a berenar en algun prat, alguna font o al porxo d’alguna de les ermites de la vall. Devíem visitar Santa Maria de Rocacorba, Sant Martí de Llémena... I devíem demanar per tornar ràpidament al camp base per seguir amb els nostres jocs i les nostres aventures.

Els amplis espais exteriors de Can Perot van fer possible que, amb una colla de nens i nenes de la meva edat -any més any menys- vivíssim una mena de versió adaptada del Verano Azul, aprofitant les estones de lleure que ens quedaven entre àpats i visites “culturals”. Jugàvem en uns coberts semi-abandonats i corríem pels prats i les terrasses. La gran piscina de l’hostal, però, era l’escenari principal dels nostres jocs. De les nenes no en recordo el nom, però sé que amb en Javi ens aveníem força i, junts, lideràvem aquell petit grup, portant la iniciativa dels jocs i entreteniments.  

Amb la colla d'aquell meravellós estiu de 1973

He de reconèixer que a mi, amb nou anys acabats de fer i moltes ganes de jugar, aquell espai em va venir com l’anell al dit. No sé si els meus germans de dotze i setze anys van viure aquelles vacances en aquell lloc, una mica aïllat, amb la mateixa alegria que ho vaig fer jo.

Deixàvem enrere el curs 1972/1973 i havia acabat 3r de primària amb un sobresaliente global. Calia complir amb les recomanacions del pediatre de facilitar-me un ambient tranquil i assossegat amb poques persones al meu voltant, sobretot abans, durant i després dels àpats, evitant aliments o begudes estimulants, per tal que, desganada, escardalenca i sac de nervis com era jo en aquell moment, aconseguís el desitjat i necessari augment de pes que no arribava mai. La teoria els pares ja la sabien; ara bé, en una casa amb sis fills, no sé si era possible oferir-me tanta tranquilitat. Ben mirat, crec que em va ajudar més a créixer tot aquell ambient que no pas la calma que recomanava el pediatre que segurament parlava des de la teoria i potser no tenir fills.  

Granollers de Rocacorba i, en especial, Can Perot, ocupen un lloc important en els meus records d’Aquells meravellosos estius.

Font prop de Can Perot

Aquella fantàstica piscina