dimarts, 25 de juny de 2019

Termalisme i Síndrome del Dolor Regional Complex o Distròfia Simpàtico-Reflexa (DSR – 48)

En moltes de les entrades d’aquesta sèrie monotemàtica sobre el Síndrome del Dolor Regional Complex o Distròfia Simpàtico Reflexa (SDRC / DSR) he esmentat els tractaments que es recomanen per a la seva curació. Tot seguit els recordo.
  • Tractament farmacològic: corticoesteroides, anticonvulsius, analgèsics opiacis, antidepressius...
  • Rehabilitació: teràpia física i exercici que potenciï la mobilitat del membre afectat, així com electroteràpia.
  • Bloquejos simpàtics: infiltracions al gangli estrellat (enllaç)
  • Altres tractaments que puguin ajudar a reduir-ne els símptomes.
Hi ha una teràpia que si bé no és prescrita, si que és recomanada. Es tracta del termalisme. Si busquem al DIEC què significa aquest mot, hi trobarem la definició següent: “Conjunt dels serveis mèdics, assistencials, hotelers, etc., destinats a la utilització de les aigües termals”. Així doncs, el diccionari de l’IEC inclou “els serveis mèdics i assistencials” a la definició d’aquesta paraula. Buscant una mica més,  el diccionari català-valencià-balear, introdueix a la definició “termal” el sintagma “Cura termal: cura fundada en l'ús de banys termals”. Per tant, les aigües termals o el termalisme, en algun moment o altre es relacionen amb la salut o la curació.
Em consta que, en altres països europeus (França o Alemanya per exemple), els serveis sanitaris reconeixen com a mitjà de curació de la de SDRC / DSR el termalisme i el prescriuen a les persones afectades. Aquest servei, no tan sols és reconegut, sinó que se n’abona al pacient l’import del tractament i fins i tot del desplaçament.Saber que el termalisme estava recomanat em va motivar a moure’m per trobar llocs on poder anar a beneficiar-me del vessant curatiu de les aigües termals.
El que jo perseguia era la possibilitat de rebre banys termals, de durada màxima d’una hora, de forma més o menys periòdica (una o dues sessions setmanals), per tal de gaudir dels beneficis del termalisme mentre feia les sessions d’exercicis dintre l’aigua. Perquè em fos relativament fàcil dur a terme aquestes sessions, establia per a la meva cerca un límit d’uns vuitanta o cent quilòmetres de distància des de casa.
Els resultats van ser del tot decebedors. Ni en direcció a mar ni a muntanya no trobava cap balneari amb finalitats curatives, només ensopegava amb espais lúdico-termals o amb explotacions hoteleres amb espai termal. Els preus d’entrada oscil·laven entre 18 i 25 € pel cap baix, sense la possibilitat de fer estades breus i a un preu mòdic per beneficiar-se del tractament.
Alguns dels antics balnearis (Tona) estan tancats i no s’exploten les fonts termals naturals. Altres com els de Caldes de Malavella o de Santa Coloma de Farners estan en mans d’Hotels on s’hi poden celebrar tot tipus d’esdeveniments, concertar tot tipus de tractaments i, excepcionalment, anar-hi a prendre banys termals per un preu que oscil·la entre 17 € i 25 € per persona i hora. Finalment hi ha els que s’han transformat en espais lúdico-termals que ofereixen un forfait d’entrada de 23 € com a mínim per 2 hores.
La meva cerca va ser del tot frustrada. Allò que buscava no existia. Vaig arribar a la conclusió que, amb l’aparició del termalisme lúdic hem deixat perdre l’aprofitament popular de les surgències naturals per a temes de salut.
Mentre feia la cerca, vaig trobar una pàgina prou interessant que parla d’una carta que la Societat Internacional de Tècniques Hidrotermals (SITH) volia sotmetre a aprovació de tots els països, independentment del règim econòmic, polític o social que tinguessin. Podeu llegir la carta en aquest enllaç. En el cos de la carta s’hi diuen coses com:
  • Els recursos termals són la base de la cura natural més antiga del món.
  • Cada ser humà que ho necessita té el ple dret –sense cap limitació- d’accedir i utilitzar les cures termals i hidrominerals i disposar-ne lliurement.
  • El termalisme ha de ser considerat un Servei Social d’importància vital.
La carta és molt més llarga i també s’hi esmenten un seguit de trastorns pels quals es creu que el termalisme és beneficiós, entre els quals hi trobem el Sudeck i la síndrome espatlla-mà, és a dir, la DSR / SDRC.  
Que els països aprovessin aquesta carta significaria que el termalisme hauria d’estar a disposició de les persones que necessiten beneficiar-se’n, sense cap limitació (entenc que l’econòmica tampoc). Això es contradiu totalment amb allò que tenim al nostre abast.
El que s’ha fet al nostre país és cedir les aigües termals a unes empreses que les exploten i que en volen recuperar la inversió i treure el màxim rendiment, sense tenir en compte cap dels punts de la carta esmentada on es reconeix el dret de tota persona que ho necessiti a beneficiar-se del termalisme. Un cas més de privatització d'un bé comú.
Malgrat la Carta del termalisme i del dret natural de les persones a les cures termals que va proposar la SITH, malgrat que l’OMS hagués declarat les aigües termals com eines complementàries per a la salut humana i malgrat que en moltes webs i publicacions es recomana el termalisme per a combatre diferents dolències, al nostre entorn és molt difícil fer un ús terapèutic de les aigües termals sense desembutxacar-se una bona quantitat de diners.
A la Catalunya Nord, hi ha alguns espais que, tot i ser lúdico-termals, ofereixen un preu d’entrada més assequible que els esmentats. A l’Alta Cerdanya hi trobem els Banys de Dorres (5 €), els de Sant Tomàs (7 €) o els de Llo (14 €). Amb un espai com el de Dorres on l’aigua termal circula per uns safareigs, una piscina d’uns 45 cm de fondària o dues banyeres antigues (romanes), les persones que ho necessiten en tenen més que suficient per fer els exercicis prescrits en uns trenta o quaranta minuts immersos en aigües termals.
No sé fins a quin punt el termalisme ajuda a curar-se d’una DSR (o de les seves seqüeles) i d’altres malalties o desordres músculo-esquelètics, però és cert que, submergits en l’aigua, l’exercici i la mobilitat de l’extremitat afectada és molt més fàcil, fet que augmenta si les aigües són termals. L’experiència pròpia em permet fer la deducció que les aigües termals ajuden a guanyar -o si més no a mantenir- la mobilitat de la part afectada. És per això que, davant les meves mostres d’interès en el tema, en els darrers esdeveniments familiars (Nadals o aniversaris) he rebut com a obsequi entrades a un espai termal.
He d’agrair als autors d’aquests obsequis no tan sols aquest detall, sinó el fet de pensar en mi, ja que, en molts moments de la vida i quan et trobes al davant d’un dolor crònic encara més, tot és més senzill quan saps que no estàs sol.
Adriana, 25 de juny de 2019
DSR - 48




Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...