dilluns, 10 de juny de 2019

Benvinguts cinquanta-cinc!



Avui fas cinquanta-cinc anys. T’ho recorda aquella nota al calendari de la cuina que diu “Adriana 55”. T’ho recorda el color del teu cabell i la laxitud de diferents parts del teu cos. T’estàs fent gran. O, més ben dit, ja te n’has fet, de gran!
T’ho recorda el fet de veure les teves filles, graduades, que ja estan treballant. T’ho recorda que, a més de mare, també ets sogra. T’ho recordes quan dius que, a més dels catorze nebots, ja tens disset renebots. I t’ho recordes tu mateixa cada vegada que dius “he de tornar a ser tieta-àvia”. Perquè el temps passa de pressa i un acaba primer d’ESO; l’altra acaba P-3; l’altre al setembre començarà a escola; el següent ha començat a caminar; l’altre ja esbarria els cedés dels seus pares, i els altres dos ja se saben girar. I per si fossin pocs, n’hi ha un altre en camí.
Te n’adones quan veus que tots els teus oncles i ties ja passen dels noranta anys. Te n’adones perquè les teves filles ja fa temps que no tenen iaies ni avis. Te n’adones quan veus les teves veïnes que ahir eren nenes i ara ja es graduen a l’institut. Te n’adones a mida que els teus amics es van jubilant. Te n’adones quan trobes al fons d’un armari productes d’higiene íntima femenina que ja no fas servir. Te n’adones quan veus que al pis del costat hi viu una parella que podrien ser fills teus. Te n’adones quan fas el canvi d’armari i veus que a la meitat de les peces ara tu ja no hi caps. Te n’adones quan al mirall hi veus la noia que eres, convertida en la dona que ets.
T’ho fa veure aquell equivocar-te amb els noms dels teus nebots i tantes vegades que no et surt la paraula precisa que voldries dir. T’ho fa veure aquesta lesió que fa dos anys que arrossegues i que t’està costant tant superar. T’ho fa veure la llista dels medicaments que et prens cada dia i l’agenda mèdica que fa por de mirar.
Però avui ho celebres, perquè així és la vida! I te n’alegres perquè amb aquest que compleixes ja en van cinquanta-cinc. I bufes les espelmes en la intimitat familiar, amb un pastís casolà i un dinar de diumenge que has pogut cuinar al gust de tothom. I assaboreixes el moment, perquè el vols guardar ben endins, que no te’l puguin prendre i així poder-lo recordar. I agraeixes el detall que els teus han tingut per a tu. I penses gaudir-ne perquè saps que ells s’ho mereixen i que a tu t’agradarà. I no enveges res ni ningú, perquè sents que ho tens tot. Perquè això que tens és la teva vida. I  te’n sents tan cofoia que no la canviaries per res, perquè una de diferent no la sabries pas viure.
Benvinguts cinquanta-cinc!

Adriana, 10 de juny de 2019




2 comentaris:

  1. Moltes felicitats Adrianna! Som de la mateixa anyada! Sempre m'emocionen els teus escrits!😘😘

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Lídia! Bona anyada, la nostra!
      No sé si ens coneixem, però he vist el teu blog de cuina i m'ha agradat molt. Ben segur que em serà d'utilitat!

      Suprimeix

Deixa el teu comentari...