Un dels
primers records que tinc de la Maria és el d’una sortida al Pedraforca. Ella i
en Ramon s’havien apuntat a una excursió del CEO en què en Joan i jo fèiem de
vocals. Aquell dia ja em vaig adonar que la Maria era una persona afable,
simpàtica, respectuosa i molt riallera.
Més endavant vam
coincidir, uns quants anys, a la castanyada que fèiem amb uns amics que teníem en
comú, a Sant Hilari. Collir bolets l’apassionava, els coneixia i sabia quins es
podien menjar i quins no. A l’hora de netejar-los i cuinar-los sempre feia per
una. A l’hora de rentar els plats, també. A l’hora de torrar castanyes, tant
s’hi feia a tallar-les com a remenar la paella. Participava en tot i de tot.
La Maria va
ser la tutora de 6è de les dues meves filles, l’Alba i la Sílvia. Com la
majoria dels seus alumnes, totes dues en recorden especialment les classes de
ciències, els experiments de Laboratori i, sobretot, les disseccions.
Durant una
temporada, la Maria va deixar les ciències i el Laboratori i va ser la tutora
dels Bolets. A ella li vaig confiar l’Alba quan va començar P3 a l’escola i de
seguida vaig veure que deixava un dels meus tresors més preuats en bones mans.
Me’n podia anar ben tranquil·la a la feina.
Els pares
d’aquells Bolets vam organitzar una acampada a final de curs a La vall del Bac.
La Maria ens va venir a visitar i ens va ajudar a arrodonir aquella jornada. La
recordo dedicada a jugar amb els nostres fills i molt afectuosa amb ells i amb
els seus germans, grans i petits.
Aquells
Bolets es van fer grans i es van convertir en Pingüins que, quan van arribar a
sisè, van tornar a tenir la Maria de tutora. Se’ls estimava tant! Recordo
especialment el bon tracte i la consideració que va tenir per l’Alba que aquell curs va passar per una lleu intervenció. La Maria va estar en tot i per
tot i la va ajudar a minimitzar els efectes d’aquell incident: li va facilitar participar
a la sortida de final del 2n trimestre a Joanetes; li va trobar un avi de la
Residència Parc Nou per agermanar-s’hi; la va venir a visitar a casa...
Deu fer poc
més d’un any, passejant pels Hostalets, vam coincidir-hi al Terrers. Vam
estar parlant una bona estona amb ella, la seva germana, la Carme, i el seu
cunyat, en Jesús. Vam xerrar de tot i de res: dels fills, els que tenia a prop i el
que tenia lluny; dels seus néts; del confinament i de com els havia afectat
privant-los d’anar a visitar en Quim; de la proximitat d’algunes jubilacions...
Conversar amb la Maria sempre era un plaer.
Malauradament,
dissabte 9 d’octubre, la Maria ens va deixar. Va marxar massa d’hora. Encara
tenia moltes coses a fer. Acabava de començar el seu darrer curs exercint de
mestra. Acabava de ser àvia. Va marxar abans d’emprendre una nova etapa de la
vida que li havia de permetre poder gaudir més de la família i de les seves
aficions: la muntanya, els bolets, la natura...
La recordarem
amb la seva mirada franca, amb el seu somriure, amb la seva amabilitat, la seva
predisposició... Se n’ha anat una gran mestra i una gran persona.
Persones com
la Maria no haurien de morir mai.
Gràcies per tot, Maria.
Adriana,
octubre de 2021
 |
| 1994. A La Vall del Bac amb els Bolets |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...