50 anys d'FP a Olot (X)

S’acaba el cinquantenari de l’FP a Olot

Som a final del curs 2024/2025, any en què hem commemorat el cinquantenari dels estudis d’FP a Olot. És hora d’acabar aquesta sèrie de textos dedicats a la meva relació amb l’Institut La Garrotxa i amb els estudis de Formació Professional (FP), des de diferents perspectives: com a germana d’estudiant d’FP, com a alumna d’FP, com a mare d’alumnes i com a treballadora de la Secretaria del centre. En aquests posts hi han tingut cabuda la descripció objectiva, la ironia, la rancúnia -no me n’amago- i la crítica. Se que la meva opinió sobre el documental no ha tingut bona rebuda per part d’algunes persones que hi han estat al darrere; m'ha arribat el seu feedback. Podia no haver-ne parlat o dir que m’havia semblat molt bé, però personalment, considero que cal mirar la vida de cara, amb esperit crític i forjar-se una opinió en cada situació, sense por de manifestar-la, ja que només d’aquesta manera podem promoure els canvis necessaris per continuar avançant.

Els vint-i- quatre anys que porto a la Secretaria fan que em conegui el centre amb tots els ets i uts i que n’hagi vist de tots colors. Sortir a les guardes del llibre 25 anys d’FP a Olot m’ajuda a entendre l’evolució de qui ocupa les aules i les tarimes. Estar en el Top-7 del rànquing per edat del personal del centre, i més amunt segons l’antiguitat, m’empodera a parlar -i escriure- sense embuts. Per tot això, m’atreveixo a fer-ho obertament i sense reprimir-me. De gent que diu sí a tot, que no es mulla per a res o que critica per darrere, el món n’és ple.

He explicat quines són les tasques que es duen a terme a la Secretaria, cal afegir-hi que al nostre taulell s’hi adreça una gran diversitat de persones, amb finalitats i actituds molt diferents. Atenem des de gent molt agradable, empàtica i agraïda, fins a persones que manifesten, de males maneres, el seu malestar envers l’administració educativa, i es desfoguen amb la primera persona que les atén i que és la cara visible de l’administració, una administrativa o auxiliar administrativa, sense donar-li l’oportunitat de demostrar que l’atendrà tan bé com pugui.

M’he adonat de la complexitat de la gestió acadèmica i administrativa d’un centre amb més d’un miler d’alumnes i més de cent treballadors. He viscut l’evolució de les eines de treball en forma de programes informàtics. He vist com la gestió s’ha complicat cada vegada més, malgrat la implantació i l’evolució de la informàtica. Hem passat del paper carbó al núvol, però això no ha servit per reduir el volum de feina ni el gruix de papers. Hem passat d’aquell treure el cap per la porta de la Secretaria per cridar “senyor director!” a enviar un munt d’e-mails per fer arribar els avisos a cada professor. I, tal com deia la Ramona, que em va ensenyar com moure’m pel centre, de qui vaig aprendre molt i amb qui vaig compartir molt bones hores a la Secretaria, ara sou quatre i aneu de bòlit, abans érem dues i encara teníem temps per xerrar.

Entre els diferents actes de la cartellera d’aquest cinquantenari hem pogut visitar una exposició feta amb poc temps i pocs recursos. He de dir que, malgrat que les comissàries s’estrenaven en aquesta funció, el resultat va ser excel·lent. Crec que, de tots els actes que s’han organitzat per commemorar aquesta efemèride, l’exposició és el que millor ha mostrat l’evolució que s’ha produït en aquests 50 anys, i el que ha aconseguit fer-ne partícip tot el personal de l’institut, oferint espais per tal que cada àrea, família o departament exposés el material que cregués convenient. Les fotografies antigues van fer un efecte crida entre els garrotxins, o bé perquè hi sortien ells mateixos, o bé perquè hi reconeixien familiars, amics o coneguts. Estic satisfeta d’haver participat, amb molt bones partners, en l’elaboració de la Cronologia dels 50 anys d’FP a La Garrotxa i que aquesta informació hagi estat útil com a eix vertebrador de la mostra.

Podria acabar amb una “carta als reis” adreçada al Departament d’Educació i Formació Professional, però ja fa molts anys que vaig perdre la innocència infantil que et fa creure en els reis d’orient, per això m’estalvio de demanar a aquest ens públic millores laborals i de qualitat, tant en el treball, com en l’ensenyança. Això sí, li demanaria que, almenys durant un parell d’anys, s’abstingui de fer canvis de noms i d’afegir més sigles a les que ja fem servir.

A vosaltres, lectors, us agraeixo que m’hàgiu acompanyat en aquesta passejada pels meus records i vivències entorn d’aquests 50 anys d’FP a Olot. I, sobretot, gràcies per fer-me arribar la vostra opinió. Sense els lectors, els blogs perdrien la seva raó de ser, que és compartir idees, opinions o textos diversos, i rebre’n els comentaris i les impressions dels llegidors.

Fins aviat!

Adriana Llongarriu Castanyer
Olot, 29 de juny de 2025

Altres entrades publicades en aquest blog sobre els 50 anys de l’FP a Olot:

1. La segona meitat del cinquantenari de l’FP a  Olot

2. Abans que l’FP arribés a Olot, anys setanta del segle passat

3. Estudiar FP Agrària a Olot

4. Secretaria 1: concepte, tasques, persones i reflexió

5. Secretaria 2: ball de sigles (BDS)

6. Experiència com a mare d’alumnes (entre els anys 2007 i 2012)

7. Secretaria 3: situació, mobiliari i reformes

8. Sobre el documental Memòries de l’INS La Garrotxa

9. En el cinquantenari (Publicat a La Xinxeta núm. 48) 

Altres entrades publicades en aquest blog sobre la feina a la Secretaria:

1.  La invisibilitat del PAS
2. És estiu a l’institut
3. Dels exàmens de setembre

El logotip de l'Institut, dissenyat per en Jaume Bach
el curs 1981/1982, i actualitzat en motiu dels 50 anys.

50 anys d'FP a Olot (IX)

Article publicat a la revista La Xinxeta núm. 48 (juny 2025)

En el cinquantenari

Aquest curs es commemoren els 50 anys de la Formació Professional a Olot. Abans de l’any 1974, els joves de la Garrotxa que volien estudiar Formació Professional (d’ara endavant FP) s’havien de desplaçar a altres comarques. A Olot s’hi podia cursar BUP i COU -equivalents als actuals 3r i 4t d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat- estudis que preparen per accedir a la Universitat, però que no són professionalitzadors.

Durant molts anys l’FP es va impartir a l’actual Institut La Garrotxa. És per això que aquesta celebració coincideix amb el cinquantenari d’aquest institut. L’any 1995, amb la creació de l’Institut Bosc de la Coma, els estudis d’FP es repartien entre aquests dos centres. El curs 2008/2009 començaven els estudis d’FP a l’Institut Montsacopa. Des d’aquell moment, en els tres instituts públics d’Olot, a més de l’ESO i el Batxillerat, s’hi pot cursar FP.

Aquests 50 anys han servit per ampliar i diversificar l’oferta educativa a la comarca. El ventall d’estudis d’FP en centres públics, actualment, és prou ampli com per trobar-hi gairebé tot el que ens interessa, ja que s’hi ofereixen estudis de 12 famílies professionals. A més d’aquests tres centres, a Olot hi ha més oferta d’FP: l’Escola d’Art d’Olot, el PFI/PTT Olot i altres iniciatives de caràcter privat.

En aquests 50 anys, han estat molts el alumnes que, amb un títol d’FP han anat a treballar per posar en pràctica el que havien après a les aules i als tallers, o han continuat estudiant. Han estat molts els joves que, en acabar l’ESO, decidien cap on orientar el seu futur immediat. I molts els estudiants que, havent finalitzat el Batxillerat, han accedit a la universitat. Uns i altres, tots són institut.

I com que 50 anys donen per molt, també hi ha hagut persones que han passat per l’institut i, per circumstàncies personals, socials o per falta d’encaix en el sistema educatiu, no han obtingut cap titulació. Ells han format part igualment d’aquesta comunitat. Ells també són institut.

Malauradament, en aquests 50 anys, hem perdut alumnes i professors que ens han deixat abans d’hora. Cada una d’aquestes pèrdues ha estat molt sentida i ha fet que alguns dies a l’institut hagin estat especialment tristos. Ells també són institut.

L’institut és com és en el moment actual gràcies a les aportacions de cada una de les persones que hi hem passat: alumnes, professors, personal d’administració i serveis, personal de manteniment, netejadores, treballadores de la cantina, del menjador i de la cuina, de la biblioteca, les famílies dels alumnes, l’AMIPA i l’Associació d’Alumnes i les seves treballadores, i el personal d’entitats i empreses que presten serveis a l’institut. Tots els qui d’alguna manera o altra hem format part del centre també som institut.

Això també va per a tu, lector o lectora d’aquesta columna. Per a tu que estàs llegint aquest número 48 de la revista La Xinxeta, perquè sigui quin sigui el lligam que tens amb el centre, també ets institut.

Per molts més anys d’FP a Olot i d’Institut La Garrotxa. I l’enhorabona a tots!

Adriana Llongarriu Castanyer
Olot, maig de 2025

Nosaltres, vosaltres i ells, tots som institut.

50 anys d’FP a Olot (VIII)

Sobre el documental Memòries de l’INS La Garrotxa

Tal com explicava a la primera entrada d’aquesta sèrie (enllaç), enguany es commemoren els 50 anys de l’arribada dels estudis d’FP a Olot. Han estat diversos els actes que s’han preparat per  celebrar aquesta efemèride: exposició, taula rodona, portes obertes, actualització de l’anagrama, representació d’un 50 al pati, sopar i documental.

Avui hem assistit a l’estrena d’aquest document gràfic que la comissió organitzadora va encarregar a la productora Zeba. Gravar un documental havia de ser una oportunitat per deixar un testimoni visual d’aquests 50 anys d’FP a la Garrotxa. El reportatge ha donat veu a diversos professors i ex-professors, sobretot ex-directors i ex-directores. La inclusió de fotografies de tots aquests anys i algun vídeo prou graciós ha fet que fos ben amè.

D’entrada m’ha sorprès veure tantes butaques buides i copsar la poca assistència del personal actual del centre. Ja sabem que el juny és un mes de molta feina al món de l’ensenyament, però no sé si aquest era l’únic motiu de la seva absència.

He de dir que em pensava que anava a veure un document sobre els 50 anys de l’FP a la Garrotxa i a la pantalla m’hi he trobat, amb lletra ben grossa, Memòries de l’INS La Garrotxa. M’ha semblat que aquest títol era poc escaient. Desconec si el fet de posar un encapçalament ambigu és una tàctica de producció per evitar focalitzar l’atenció en un tema concret i donar cabuda a la imprecisió, però trobo que deixava entreveure la falta d’un objectiu concret a l’hora de dissenyar el document.

Al film hi han sortit dos instituts: La Garrotxa i el Bosc de la Coma. Això ha estat un error colossal -vull pensar que sense cap intenció-. La rivalitat entre l’FP i el BUP, que ja es donava quan als catorze anys ens havíem de decidir entre uns i altres estudis, es va arrossegar durant molt de temps en forma de pugna entre, el Garrotxa i el Montsacopa, els dos instituts més antics d’Olot. Més endavant va haver-hi dos bàndols: el Garrotxa i el Bosc de la Coma, en un, i el Montsacopa a l’altre. Darrerament tenia la bona impressió que aquesta rivalitat s’havia mitigat. Però no s’ha tingut en compte que el reportatge deixava de banda els altres centres que també imparteixen estudis d’FP.

En el documental s'han menystingut serveis de l’institut com ara la Biblioteca, l’Associació d’Alumnes, l’Associació de Mares i Pares o el Personal d’Administració i Serveis (Secretaria i Consergeria). Fa uns mesos, amb les companyes de Secretaria vam comentar que, segurament, aquesta vegada això també passaria i vam fer un suggeriment per evitar-ho. Sembla que no s’ha tingut en compte. Sort que ha donat veu a la Paquita, ex-netejadora del centre. 

Hi han tingut força protagonisme els canvis que van comportar, a l’institut, la implantació de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i se n’han obviat alguns punts de vista: el dels professors que no van estar mai d’acord a haver de tractar amb nens i nenes d’entre 12 i 14 anys (i ho van fer a contracor), o el dels que van veure que, amb els nous ensenyaments obligatoris, la Formació Professional perdria pes a l’institut. La rivalitat entre professors de matèries comunes i docents d’FP ha estat i encara ara és molt present. Es nota, sobretot, quan es parla de canvis en l’Equip Directiu: “que si tindrem altra vegada un equip d’FP” o bé “que si aquest equip no tindrà prou en compte l’FP”. Estaria bé que uns i altres tinguessin la sensació que tots remem en el mateix sentit.

Pel meu gust, ens hem posat massa de medalles. L’Institut La Garrotxa, gràcies al teixit empresarial de la comarca, ha estat pioner en la implantació d’FP, i ha estat un dels centres capdavanters a l’hora d’innovar i d’oferir, per posar un exemple, estudis de 2x3 (dos cicles en tres cursos), però hem de ser honestos i pensar que no hem estat l’únic centre pioner i que en altres instituts d’FP de Catalunya també es fa la feina ben feta i també en surt gent ben preparada.

Al llarg de la història del centre, hi ha hagut persones que no han encaixat amb el tarannà de l’institut -o de l’equip directiu de torn- i n’han marxat, ja sigui per concurs de trasllat o comissió de serveis, o bé canviant d’ocupació, dintre o fora del Departament d’Ensenyament. M’ha agradat veure que el documental donava veu a una d’aquestes persones.

Per acabar, he de dir que he passat una bona estona i que ha estat un dia de retrobaments. Això no treu que hagi trobat, en el documental, les mancances que he explicat i una certa tendència a mirar-se el melic, costum una mica estès en el col·lectiu de docents (ai, Adriana!).

Amb aquesta entrada i un parell més ja tindrem la sèrie dels 50 anys de l'FP a la Garrotxa acabada.

Adriana Llongarriu Castanyer
Olot, 3 de juny de 2025

Presentació del documental