Pressió estètica en joves i no tan joves

Coincidint amb el dia mundial dels trastorns de la conducta alimentària (TCA), a finals de novembre es va fer públic que la mitjana d’edat dels TCA ha baixat, dels 14 o 15 anys, als 12. La notícia posa de manifest que l’ús de telèfons mòbils i l’accés a xarxes socials a partir dels 12 anys estan al darrere de la pressió estètica i afavoreixen aquests trastorns de la conducta alimentària. (enllaç notícia)     

Les xarxes socials suposen, per als millennials i per la generació Y, allò que la publicitat televisiva va suposar per als boomers i la generació X. Fent un salt enrere, la publicitat radiofònica i en paper va significar el mateix per a la generació silenciosa. I si anéssim reculant en el temps, aniríem trobant altres canals a través dels quals la pressió estètica arribava a les generacions anteriors. 

Els mitjans a través dels quals aquesta pressió arribava als joves, en temps passats, no tenien ni la força ni la immediatesa que tenen els actuals. Per suportar la pressió estètica tal com brolla de les xarxes socials, cal un grau de maduresa emocional que no és habitual tenir a l’adolescència.

I doncs, com ho farem per protegir les persones més joves de la pressió estètica de les xarxes socials? Austràlia és pionera a voler prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. Aquesta és la intenció de la llei que a primers de desembre va aprovar el Senat d’aquell país i que ha d’entrar en vigor a finals de l’any 2026. La norma preveu sancions econòmiques a les plataformes que la vulnerin, no pas als usuaris ni als seus progenitors. (enllaç notícia)

De la pressió estètica, no hi ha cap edat que se’n salvi. Segons Anna Freixas, experta en gerontologia i feminisme, autora, entre altres, del llibre Jo, vella: “en la vellesa seguim atemorides, com quan érem joves, pel judici social que el nostre cos pugui suscitar”. Ja veieu que les dones grans tampoc ens escapem de la pressió estètica, tot i que com a adultes, la majoria tenim la capacitat de relativitzar aquesta pressió i evitar que ens afecti com ho fa en els més joves. 

No sé si el model australià d’aplicar mesures per tal de restringir l’accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials serà part de la solució. S’ha de reconèixer la bona intenció en la mesura proposada, tot i que sembla que, una vegada més, hem recorregut a la prohibició abans que a l’educació. 

Potser seria més eficaç promoure costums i hàbits més saludables, així com un acompanyament real durant l’etapa de creixement, per fer que els més joves no tinguin necessitat de passar-se hores i hores mirant la falsa i enganyosa vida dels altres tal com es mostra a les xarxes. 

També fóra bo fomentar l’esperit crític per aconseguir que els joves tinguin més criteri a l’hora de determinar si esportistes, influencers i famosos han de continuar essent els seus ídols.

Si en tenim de feina encara!

Adriana Llongarriu administrativa a la

Secretaria de l’Institut La Garrotxa

Il·lustració: @drawingplantlady

Article publicat a la revista La Xinxeta núm. 49 (febrer 2026)

Actualització: al moment de publicar aquesta revista, a l'estat espanyol també s'estan anunciant mesures per controlar l'edat d'accés a deternimades xarxes socials. Aquesta novetat encara no era notícia al moment de preparar aquest article (entre novembre i desembre de 2025).