Soc rebel perquè el mon m’ha fet així

Escoltar la secció Els meus ídols del programa La Solució, de Catalunya Ràdio, sobre la Janette (enllaç), va estirar, una vegada més, el fil dels meus records infantils. El punt àlgid del programa radiofònic va arribar quan van reproduir el clàssic Yo soy rebelde. Aleshores, vaig anar a parar de dret a finals dels anys seixanta.

Ser la petita de sis germans, amb una diferència de catorze, dotze i deu anys amb les tres germanes més grans, va propiciar que creixés immersa en un ambient juvenil. Mentre jo encara era a les beceroles de la vida, aquelles tres pollites vivien l’inici de la seva joventut, ja que el concepte “adolescència” tal com el concebem actualment, no formava part de les etapes de creixement dels anys seixanta i setanta del segle passat.

Primers amors, primers petons, grans amistats i alguns desamors, formen part de l’entorn d’aquella nena que vaig ser. Vaig viure de prop moments i celebracions que qui no creix envoltada de germans més grans, no descobreix fins molt més endavant. Vaig tenir l’oportunitat de veure de prop algun guateque on les meves germanes i les seves amigues ballaven al ritme de Sandie Shaw, Ádamo, els Moustang o Janette. En aquelles festes, els nois hi tenien vetada l’entrada i feien mans i mànigues per poder-hi ser, encara que això suposés accedir a la terrassa de casa amb una escala manllevada d’alguna obra del barri.

En buidar el pis dels pares (enllaç), la discografia familiar contenia un nombre considerable de singles: discs petits d’un sol tema per cara, que es reproduïen en un tocadiscs, a 45 revolucions per minut. Desprendre’ns d’aquells discs era com renunciar al nostre passat, de manera que, en vam fer tria i repartiment. Aquells temes havien sonat a casa a finals dels anys seixanta i durant els setanta, per això, entre els quatre i els sis anys, jo tant podia (mal)cantar Obriu obriu les meves filletes (de Les set cabretes i el llop), com Callate niña no llores más (de Janette), passant per Mony, mony (de Tommy James) o Chewy chewy (d’Ohio Express). 

Som el que som gràcies a les influències del que ens ha envoltat en el camí de la vida. Observem, aprenem i recollim una miqueta d’aquí i una miqueta d’allà. L’entorn ens influeix, especialment durant el creixement. Potser per això, ben aviat em vaig adonar que no estava d’acord amb alguns aspectes de l’educació que rebia, de les normes que se m’imposaven i dels formalismes que havia de complir. Havia estat una nena moguda, però obedient i, ben aviat, vaig convertir-me en una jove rebel i contestatària.

Les causes de la meva rebel·lia segurament no acaben de coincidir amb les que enumera Janette en el seu gran èxit. Jo també soc rebel perquè el món m’ha fet així i perquè, més d’una vegada, he rebut incomprensió. En el meu cas -a diferència de Janette-, puc dir que, en general, m’han tractat amb amor i que, a casa meva, em van voler escoltar, encara que no sempre estiguessin d’acord amb la meva opinió. Jo també vull somiar, viure, oblidar la rancúnia. I cantar, viure i sentir-me estimada. I és clar que vull ser com aquell nen i aquell home que són feliços. Qui és que no anhela tot això?

Al programa radiofònic, Blai Marsé i Olga Ábalos van fer un repàs de la vida de Janette. De petita va canviar de país i de continent i va viure la separació dels pares. Arribar a BCN i endinsar-se al món musical la degué ajudar a trobar una via per canalitzar les seves inquietuds o insatisfaccions. Va conèixer gent del mon musical i va formar un grup amb Toti Soler. En una entrevista a Antena3, l’artista va dir que es considera una dona forta, fet que contrasta amb l’estil de la seva música, de les seves lletres i amb la dolçor de la seva veu.

Actualment, Janette, que ha fet un concert al Palau de la Música per celebrar els seus cinquanta anys als escenaris (enllaç), és una dona de 74 anys, que físicament té poc a veure amb aquella joveneta que als 17 anys triomfava amb “Callate niña”. El que sí que continua igual és el seu estil musical i la melodia de les seves cançons. I una dada: es troba en el top ten de les cantants en llegua hispànica més escoltades a les plataformes.

Després de tant de temps d’haver sentit per primera vegada aquell tema de Janette, jo també puc dir que soc rebel perquè el món m’ha fet així. Soc rebel per combatre injustícies i contribuir a fer del món un lloc (una mica) millor. I soc rebel perquè sense rebel·lia no hi ha (r)evolució!

Adriana
abril de 2026

A l'armari de les relíquies no hi vaig trobar el single “Yo soy rebelde”,

però sí aquest èxit del grup Pic-Nic, que inclou Callate niña interpretat
per una Janette molt jove.