diumenge, 1 de gener de 2012

Un altre any

Un altre any, tres-cents seixanta-cinc dies més que han passat des que ens vam empassar aquells dotze raïms al ritme de les dotze campanades. Tres-cents seixanta-cinc dies des que em referia a la nit de fi d’any com una nit prou especial, que per poca il·lusió que ens faci acabem celebrant i, d’altra banda, és una nit tan comú com per no donar-li tanta importància com la que se li dóna. És una nit de bons desitjos, de reconciliacions i de bons propòsits per l’any que comença.
Un any que ha tingut dies bons, altres de molt bons i, per desgràcia, alguns de dolents i fins i tot molt dolents. Dies indesitjables, de males notícies, dies per esborrar del calendari. I és que en un any, hi ha cabuda per tot tipus de dies; el pas del temps ja ho té això. Quan era molt joveneta -d’això ja fa uns quants anys-, vaig sentir una senyora gran que deia hem vingut a aquest món a patir. He de dir que aquella expressió em va sorprendre. Jo no diria que la nostra existència es basa en el patir; de cap manera, però sí que és cert que determinades situacions de la vida realment ens fan patir (sobretot quan una és patidora de mena).  
L’acabament de l’any és un d’aquells moments en què no hi falten ni els bons propòsits per l’any que arriba, ni el balanç del que ha estat l’any que se’n va. De bons propòsits, me’n faig algun (pocs, però assequibles) que intentaré complir; crec que me’n puc sortir. Ara bé, pel que fa al balanç de l’any, no aconsegueixo qualificar-lo, globalment, com a un bon any; d’això sí que no me’n surto.
Manllevaré la cita de Louise L.Hay, que una amiga ha publicat al facebook, "La vida mai no s'encalla, ni s'immobilitza, no es torna rància, perquè cada moment és sempre nou i fresc.  Cada final és un nou punt de partença", deixaré enrere les coses dolentes de l’any que s’acaba i em situaré en aquest punt de partença tot posant esperances en l’any que avui estrenem, fent tot allò que estigui a les meves mans -si és que alguna cosa és a les meves mans-, esperant que la sort hi acompanyi, perquè el 2012 sigui un any de bones notícies, un any de fets positius; és a dir, un bon any. 
Bonastrugança!  

1 comentari:

  1. Espero q el 2012 ens poguem refrescar amb molts bons moments! Elia una altra patidora nata!

    ResponSuprimeix

Deixa el teu comentari...