dijous, 2 de febrer del 2012

De pomes Marlène i de taronges immolades

Pomes Marlène
Fa pocs dies, potser per les vacances de Nadal, he sabut de l’existència de l’anunci de Pomes Marlène, aquell en què una pomera baixa de la muntanya fins a la plaça del poble per repartir pomes. Aquest anunci, jo, el trobo horrorós. A casa es mofen de mi i m’avisen per fer-me saber quan “el meu anunci” apareix a la pantalla.

Per què el trobo horrorós? a) Perquè em recorda els dibuixos d’un llibre de text que havia tingut quan feia primària, que em sembla que es deia “Senda”, on hi havia una il·lustració amb un bosc amb una mena d’arbres animats que em feien por; b) Perquè anuncia pomes del Südtirol en comptes d’anunciar les pomes de Lleida o la Poma de Girona (que com la poma Marlène també és una IGP Indicació Geogràfica Protegida) que suposo que inclou les de Sant Pere Pescador, entre altres. Podria estendre’m molt més, però no cal: no m’agrada i prou.

Sembla que no sóc pas l’única persona a qui no agrada aquest espot, ja que per la xarxa he trobat comentaris que hi fan referència: l’amic Ferrés en va fer esment al seu facebook sorprès perquè a TV3 s’anuncien pomes sudtiroleses en comptes de les catalanes; en un blog d’opinió, de Jordi Casadevall, que conté l’apartat “anuncis que em posen nerviós” i hi apareix (entre molts d’altres) el de les pomes Marlène (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/157649). He de dir que aquesta és del dia 20 de gener de 2010, ja fa 2 anys. Ja m’ho diuen, a casa, que no m’hi fixo gaire amb els anuncis.

Sigui com sigui, m’he sentit acompanyada, ja que hi ha altres persones com jo a qui no els agrada l’anunci en qüestió.


Taronges immolades
Per completar la fruitera virtual, fa poc m’ha arribat de la mà d’un bon amic la imatge de la taronja a punt d’esprémer-se, amb el comentari “taronja catalana a punt d´immolarse perquè a Espanya tinguin suc… i és que som així , abans pels altres que per nosaltres“. Comentari ben trobat, sí senyor!

Mirant la taronja a punt d’autoesprémer-se se m’acut que també pot representar una taronja-funcionària (o d’una interina a punt d’obtenir el 15% de reducció), disposada a treure’s el suc per garantir un bon sou, unes dietes ben sucoses i unes bones comissions als que “(des)coordinen” l’empresa pública per qui treballa.

En els dies que estem vivint i amb les fredorades que ens arriben, seria bo que cadascú pogués quedar-se amb la seva part de suc que prou falta que ens fan els beneficis vitamínics dels cítrics.

Que tingueu una bona diada de la Candelera!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...