D’abricocs, xiulets i xiuladisses (Entreteniments a taula V)

En altres ocasions he recordat com durant la meva infància ens entretenien i ens entreteníem amb algunes fruites: les cireres, les taronges, els plàtans…

Avui és el torn de l’albercoc, per nosaltres abricoc, el fruit comestible de l’albercoquer, una menja característica de final de primavera, de textura especial, aroma peculiar i gust ben dolç.

L’abricoc, a part de refrescar, alimentar i arrodonir l’àpat, en una vivenda poblada per una família nombrosa com la nostra, també entretenia. Recordo que la mare sempre explicava que amb els pinyols dels abricocs, de petita s’hi feia xiulets. Era fàcil. S’havia de rascar el pinyol sobre un terra una mica raspós i anar aprimant la fusta fins que s’hi feia un forat on calia acostar els llavis per bufar i fer-lo sonar.

Les estones que m'havia passat al terrat de casa, asseguda a terra fregant el pinyol d’abricoc per fer-me un xiulet! Diria que ben poques vegades ho vaig aconseguir. Potser el terra era massa fi, potser no tenia prou paciència, potser hi tenia poca traça o senzillament hi posava poca fe.

Xiulets fets amb pinyols d'abricoc

La veritat és que el xiulet no em feia cap falta, ja que des de ben petita he estat bona xiuladora. Xiulo més bé que no canto. Sé entonar melodies expel·lint amb força l’aire cap a l’exterior a través de la petita obertura que formen els llavis. Puc emetre sons estridents ficant-me l’índex i el menovell (o dit petit) de qualsevol de les dues mans a dintre la boca empenyent la llengua doblegada cap a dins. I sóc capaç, de projectar xiulets d’alt contingut decibèlic tot pressionant la llengua amb els dits índex i cor d’ambdues mans -sí, sí, quatre dits!-. De manera que puc fer grans xiuladisses sense necessitar cap estri.

Per això sento que estic preparada per participar activament a les grans xiulades que el moment polític actual ens empeny a fer davant d’unes autoritats que no sentim com a pròpies i en senyal de protesta o desacord en esdeveniments públics esportius o allà on faci falta. Perquè de dites sobre “xiular” n’hi ha moltes, la que més havia sentit a dir a casa és Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny gaire eixerit, però sobre les xiulades de disconformitat, em sembla que no hi ha cap dita.

Si teniu ganes de fer-vos un xiulet amb un pinyol d’abricoc, per curiositat, perquè no n’heu fet mai cap o per evocar records d’infància, afanyeu-vos i feu-ho aviat, no fos cas que aquesta dolça fruita de primavera acabi essent declarada inconstitucional.

Xiulada