Aquesta matinada la
Muriel ens ha deixat. Com no podia ser d’altra manera, les xarxes i els mitjans
de comunicació en van plens i tot Catalunya en parla.
La Muriel era una
dona discreta, respectuosa i generosa, i alhora efectiva i convincent. Convençuda
que no som aquí per buscar un somni,
creia en la necessitat d’un nou projecte per Catalunya. I, il·lusionada i
compromesa, encomanava entusiasme.
De mirada franca i
aspecte fràgil i senzill, en el si de la nostra família, la Muriel ens recordava
l’àvia Tura, la meva mare, una dona que, com ella, es feia estimar. I ves per
on, la seva mort també va esdevenir en una UCI per la impossibilitat de superar
la darrera patacada de la vida. Simples coincidències potser, però que fan que encara sentíssim més estimació per la Muriel.
A Olot, el dia 10
de setembre de 2015, la Muriel Casals, encara com a presidenta d’Òmnium
Cultural, va pronunciar una conferència que formava part dels actes
commemoratius de l’11 de Setembre. En aquell moment ja sabíem que ella era a la llista de Junts pel Sí. Tot i que no coneixia personalment la
Muriel, fent honor al meu sobrenom, “Escorniflaire”, la vaig escometre i vaig
intercanviar amb ella unes paraules per encoratjar-la i agrair-li la seva
implicació. La seva resposta traspuava modèstia i discreció i deixava
entreveure que aquella dona d’aparença senzilla era una gran dona.
La Muriel era una gran patriota, una gran mestra i un
gran model que els nostres polítics haurien de seguir, impregnant-se de l’estil
“murielesc” per saber estar a l’alçada del repte que ens hem marcat. La Muriel representava el vessant
més humà de l’independentisme, així es reflecteix en les seves paraules la causa de la independència
de Catalunya no és contra res ni contra ningú, és a favor d’una vida millor per
a tothom.
Estimada Muriel, nosaltres som el somni i és el nostre
deure i la nostra obligació fer-lo realitat.
Amb tu ho hem començat i per tu ho acabarem.Gràcies per tot!
Esperem que ara no es criminalitzin (encara més) als ciclistes
ResponEliminaPons007,m'ha sorprès el teu comentari. No sé com va anar l'accident ni em correspon parlar-ne. Com pots veure, no n'he fet esment. Segurament ja hi haurà qui se n'ocupi. Jo només volia fer el que he fet, dedicar un espai del blog a la Muriel.
ResponElimina