diumenge, 14 de febrer de 2016

No som aquí per buscar un somni

Aquesta matinada la Muriel ens ha deixat. Com no podia ser d’altra manera, les xarxes i els mitjans de comunicació en van plens i tot Catalunya en parla.
La Muriel era una dona discreta, respectuosa i generosa, i alhora efectiva i convincent. Convençuda que no som aquí per buscar un somni, creia en la necessitat d’un nou projecte per Catalunya. I, il·lusionada i compromesa, encomanava entusiasme.

De mirada franca i aspecte fràgil i senzill, en el si de la nostra família, la Muriel ens recordava l’àvia Tura, la meva mare, una dona que, com ella, es feia estimar. I ves per on, la seva mort també va esdevenir en una UCI per la impossibilitat de superar la darrera patacada de la vida. Simples coincidències potser, però que fan que encara sentíssim més estimació per la Muriel. 
A Olot, el dia 10 de setembre de 2015, la Muriel Casals, encara com a presidenta d’Òmnium Cultural, va pronunciar una conferència que formava part dels actes commemoratius de l’11 de Setembre. En aquell moment ja sabíem que ella era a la llista de Junts pel Sí. Tot i que no coneixia personalment la Muriel, fent honor al meu sobrenom, “Escorniflaire”, la vaig escometre i vaig intercanviar amb ella unes paraules per encoratjar-la i agrair-li la seva implicació. La seva resposta traspuava modèstia i discreció i deixava entreveure que aquella dona d’aparença senzilla era una gran dona.
La Muriel era una gran patriota, una gran mestra i un gran model que els nostres polítics haurien de seguir, impregnant-se de l’estil “murielesc” per saber estar a l’alçada del repte que ens hem marcat. La Muriel representava el vessant més humà de l’independentisme, així es reflecteix en les seves paraules la causa de la independència de Catalunya no és contra res ni contra ningú, és a favor d’una vida millor per a tothom.
Estimada Muriel, nosaltres som el somni i és el nostre deure i la nostra obligació fer-lo realitat. Amb tu ho hem començat i per tu ho acabarem.Gràcies per tot!


Enllaç “Nosaltres som el somni”, vídeo d’homenatge a Muriel Casals (Vilaweb)







2 comentaris:

  1. Esperem que ara no es criminalitzin (encara més) als ciclistes

    ResponSuprimeix
  2. Pons007,m'ha sorprès el teu comentari. No sé com va anar l'accident ni em correspon parlar-ne. Com pots veure, no n'he fet esment. Segurament ja hi haurà qui se n'ocupi. Jo només volia fer el que he fet, dedicar un espai del blog a la Muriel.

    ResponSuprimeix

Deixa el teu comentari...