Els que som caminaires de mena sabem que hi ha molts elements a tenir
en compte per preparar una excursió: el punt de sortida, el d’arribada, el
recorregut, l’avituallament o els companys són alguns dels elements necessaris
per dissenyar qualsevol sortida. D’altres com el paisatge o la meteorologia són
elements sobre els quals podem fer poc més que informar-nos-en, però no en
tenim el control. Uns i altres, però, són necessaris per planificar una bona
caminada i aconseguir que una travessia acabi amb èxit.
Ja de camí, mentre duri el recorregut, ens delectarem amb un bon
paisatge per contemplar, una planta curiosa per fotografiar, un arbre
monumental per abraçar i de tants altres detalls que enriquiran el nostre recorregut.
Per més que haguem planificat la ruta, sempre pot sorgir algun inconvenient
que destorbi la nostra anada: un barranc infranquejable, un pendent massa
costerut, un company que ha quedat enrere, una
pedra a la sabata... Cada un d’ells, per insignificant que pugui
semblar, pot dificultar la nostra marxa. És molt probable que amb el nostre enginy
i la nostra experiència tinguem prou recursos per superar les dificultats, però
sovint és en la passejada més plàcida i quan menys ens ho pensem que trobem un
obstacle que s’erigeix davant nostre com un mur infranquejable que ens està
barrant el pas. És aleshores quan, amb l’ajut del nostre enginy i de la nostra
experiència, serem capaços de sortir-nos-en, sabedors que només tenim dues
opcions: escalar el mur o vorejar-lo.
A vegades, però, el mateix entrebanc o el neguit per superar-lo ens
empenyen a fotre’ns de cap al mateix mur i esdevenim incapaços de veure’n la
sortida. En aquest cas, ens hem de plantejar de fer una pausa per respirar aire
pur o escoltar el silenci.
Potser una simple aturada ens ajudarà a veure que en realitat el que
necessitem és alliberar-nos de l’excés de pes que duem a la motxilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...