Dissabte 12 de maig va ser el Dia
internacional de la infermeria. En motiu d’aquesta commemoració, l’Hospital
d’Olot i Comarcal de la Garrotxa va publicar el vídeo “Com
són les nostres infermeres?” en què diverses persones que treballen al centre
expliquen com veuen aquest col·lectiu.
Ara fa un any parlava dels “dies internacionals de” al mateix temps que en
feia una distinció entre aquells que commemoren grans causes, molt dignes de
ser defensades o reconegudes -entre elles, la infermeria- i els que es dediquen
a causes considerades de segon ordre.
Enguany la commemoració del 12 de
maig ha coincidit en l’endemà de la meva alta hospitalària, després d’un ingrés
de cinc dies per fer-me una mobilització forçada amb anestèsia (en una altraentrada en parlo més a bastament) per intentar resoldre una limitació de
moviment articular relacionada amb la meva Distròfia Simpàtico Reflexa.
En el vídeo que més avall insereixo,
s’hi esmenten qualitats professionals i humanes del personal d’infermeria com
ara tendresa, eficiència, humanitat, empatia, predisposició, afecte, amabilitat
i vocació, entre altres. Tal com deia el traspassat Carles Capdevila en
l’article “La bona infermera i l’art de ser pacient”, el personal d’infermeria combina dosis de medicaments pautades amb
dosis enormes de paciència regalades, amb les quals també ens curen.
Durant els cinc dies d’ingrés, m’han
dispensat un nombre considerable de fàrmacs i m’han fet algunes cures, però
sobretot, he rebut mirades còmplices, somriures, gestos afectuosos i
informacions ben donades. Tot plegat ha estat més que suficient per sentir que
estava en bones mans i, tot i haver pres consciència que com a pacient tinc molt per millorar, l’acompanyament que
he rebut per part del personal d’infermeria, ha servit per potenciar l’efecte
de la medicació dispensada.
De fet, en una altra entrada, ja feia referència al bon tracte
rebut pel personal sanitari del centre, tant les infermeres, com altres
col·lectius que potser no tenen un dia internacional que els reconegui. Ho feia
amb aquestes paraules: vull deixar constància que les atencions que em presten
totes i cadascuna de les persones que m’atenen, des del metge fins a
l’auxiliar, passant per les infermeres i l’administrativa, ajuden a fer-ho tot
més fàcil. El gest d’agafar-te la mà, demanar-te com estàs, tranquil·litzar-te
i fer-te notar que estan amb tu i per a tu posen de manifest que l’empatia
estableix ponts i que és indispensable per crear una bona relació entre el
personal sanitari i el pacient.
Ningú desitja estar a l’hospital, però ja que a vegades l’ingrés és
necessari, és d’agrair trobar-se amb professionals humans, empàtics i capaços
de fer companyia en aquests moments que costen prou de passar.
A les infermeres del matí, a les de la tarda i a les de la nit, moltes
gràcies!
Adriana, 13 de maig
de 2018
DSR-22
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...