Cruising al Parc Nou d’Olot

A Olot tenim un parc municipal comparable als parcs i espais verds d'algunes grans metròpolis. Es tracta del Parc Nou. De l’interès botànic i de la història d’aquest espai en vaig parlar en una altra ocasió (enllaç).

A partir del 2013, el Parc Nou va entrar en un espiral d’abandonament, culminat per l’obertura de l’Espai Cràter i el conseqüent tancament del Museu dels Volcans. Tot i que s’hi han fet petites actuacions de manteniment, és una llàstima que un parc tant interessant hagi caigut en l’oblit de l’administració local.

Els i les olotines no en fem gaire ús, d’aquest espai. Llevat de comptades ocasions en què l’afluència és molt nombrosa, com ara l’Aplec de la Sardana, el Sismògraf i, alguns anys, Lluèrnia, la resta de l’any, és poc habitual trobar-hi gaire gent. D’un temps ençà, s’hi veuen petites colles fent alguna celebració: una mica de berenar, quatre globus i mainada corrent per la zona verda. El bar ha anat canviant de propietaris i va tirant, amb més o menys sort i més o menys gràcia. Un fet força comú i estès en el temps és veure el vehicle dels qui regenten aquesta cantina a tocar del seu negoci. Trobo que fa lleig.

Realment els i les olotines en fem tan poc ús d'aquest parc! Foto d'una tarda de setembre, encara amb temps d'estiu, en horari extraescolar.

Tinc una connexió de proximitat amb aquest espai: fa més de trenta anys hi visc molt a prop. M’hi sento emocionalment molt vinculada pel fet que la meva germana, la Marissa, en va ser la conservadora, del Parc Nou i del Museu dels Volcans, durant uns trenta anys, i va impulsar la creació del Jardí de Plantes Remeieres de la Garrotxa. Després de la seva mort no es va cobrir la plaça de conservador/a d’aquests dos espais. Ella s’estimava molt el Museu i el Parc Nou. Se n’ocupava i se’n preocupava. I, amb el seu fer, em va saber encomanar la seva estima per aquest entorn.

Els companys de feina i amics de la Marissa van tenir la bonica iniciativa de promoure un senzill i sentit homenatge. Es va dur a terme entre la Roureda del Mas Tarut i el Jardí de Plantes Remeieres de la Garrotxa. El banc, que porta el seu nom, n'és el record més tangible.

Fa més de vint anys que en aquest espai hi observem (en plural perquè no soc jo sola) moviments de caràcter sexual. És per això que, en reiterades ocasions, m’he posat en contacte amb diferents regidors municipals per tal d’escatir què caram passava als boscos i als jardinets del Parc Nou i per demanar que es fes alguna cosa per evitar-ho. Trobo que aquestes pràctiques embruten el parc, més si tenim en compte que la gent acostuma a anar-hi amb criatures.

La resposta dels representants municipals de torn no ha estat mai clara. Era una mena de “no n’hi ha per tant” o un “ja ho mirarem” d’aquells que no arriben a ser mai res i que jo no acabava d’entendre. Fa prop de dos anys, arran d’una nova queixa per part meva, els representants municipals de la CUP es van interessar pel tema i, gràcies a la seva gestió, vaig poder-ne parlar in situ amb una tècnica del Servei d’Atenció Integral del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. Finalment he sabut què passa al Parc Nou. El que no entenc és perquè no m’ho havien explicat abans.

Resulta que el Parc Nou és conegut, igual que alguns altres espais d’Olot, per a la pràctica del cruising. Resumint molt, el cruising consisteix en trobades esporàdiques de caràcter sexual, consentides i buscades, entre homes adults. Es duen a terme en espais públics, generalment oberts i envoltats de natura. La comunicació entre els dos participants, per indicar el lloc i el moment de l’inici de l’encontre sexual, acostuma a ser a través de mirades i gestos, sense fer  ús del llenguatge verbal.

Fa uns mesos va ser notícia l’enduriment de l’Ordenança Municipal de Convivència i Via Pública d’Olot. Entre les sancions per incompliment d’aquesta ordenança hi consten: passejar amb el tors descobert per la via pública (200 €), fer-hi necessitats fisiològiques (300 €), escopir-hi (300 €), donar menjar a animals en zones o espais verds (300 €) o demanar almoina (200 €), entre altres. No sé quines mesures es duran a terme per posar en pràctica aquest enduriment. El que sí veig és que hi ha gent que continua escopint al carrer, persones que segueixen alimentant colònies de gats urbans, homes grans que segueixen orinant en algun racó i que continua havent-hi algun captaire.

El cruising no surt, amb aquest nom, a l’ordenança municipal. Si que hi apareix Mantenir relacions sexuals a l’espai públic, ja sigui mitjançant retribució o no (penat amb 1.500 €) i fer-ho en espais situats a menys de dos-cents metres de distància de centres docents o educatius, parcs infantils, zones de joc o altres llocs destinats a l’ús per part de persones menors d’edat (3.000 €). A l’estat espanyol el fet de buscar una trobada sexual no està prohibit; si que ho està el fet de mantenir relacions sexuals en un espai públic. Per tant, el cruising es troba enmig de la legalitat i la il·legalitat.

Pel que vaig entendre en la conversa amb la treballadora d’Acció Social, el cruising és una pràctica ancestral, existent des del temps dels grecs i els romans. En moltes societats ha servit, i serveix, de mecanisme de resistència o vàlvula d’escapament per a homes obligats a amagar la seva orientació o els seus gustos sexuals. El cruising ha sobreviscut al pas dels anys, independentment dels règims polítics o econòmics, més enllà de les religions, i esquivant qualsevol intent de regulació o persecució.  

Insisteixo en el fet que el cruising és una pràctica consentida, no remunerada, i entre homes majors d’edat. Només en el cas que es demostrés que hi ha intercanvi econòmic o que hi ha implicades persones vulnerables, tindria recorregut una possible denúncia. Si la pràctica és permesa, potser estaria bé que les zones on s’hi du a terme estiguessin senyalitzades per estalviar-nos ensurts i evitar passejar-hi amb infants.

Vull pensar que els que practiquen cruising no abordaran persones que no hi estiguin interessades, però trobo que genera una mira d’inseguretat a l’entorn que compartim. En primer lloc, perquè alguns homes que practiquen el cruising tenen esposa i fills, fet que fa dubtar de quina de les seves opcions sexuals volen posar en pràctica en aquell moment. En segon lloc, en no haver-hi comunicació verbal, no saps si algú pot malinterpretar la teva presència en un lloc concret. I, per acabar, no saps què et trobaràs passejant per llocs tant interessants i tranquils com la Roureda del Mas Tarut o els caminets i laberints del Parc Nou.

Com hem vist més amunt, l’aspecte legal del cruising es troba amb un peu a terra i un altre a mar. Potser no cal donar-hi més voltes i, simplement hem d'admetre que el cruising, com el rotet del bon profit, potser no està bé, però és consentit.

Adriana Llongarriu Castanyer
setembre de 2026

Minibiblioteca a tocar la Torre Castanys.

Fa poc es va arranjar el camí d'accés des de l'aparcament situat a l'Avinguda de Colòmbia,

 

Notes i enllaços

2013. Aprovació de l’Ordenança Municipal de Convivència i Via Pública (enllaç).

2013. El Parc Nou va ser notícia com a lloc de trobades sexuals i cruising (enllaç).

2022. Tancament del Museu dels Volcans.

2026. Modificació i enduriment de l’Ordenança Municipal de Convivència i Via Pública, que s’havia aprovat el 2013, per tal de combatre l’incivisme (enllaç).