dimarts, 8 de juny del 2010

No, jo no en faré, de vaga

El dia 8 de juny, el sector públic està convocat a una vaga en contra de les retallades dels salaris públics, les pensions i les jubilacions; es demana, entre altres coses, més respecte. Suposo la vaga hauria de ser una bona eina per reivindicar allò que ens pertany i sé que hi ha motius per fer-ne, però jo personalment, tinc els meus motius per no fer-ne.
Sóc funcionària, sí. Tinc una plaça fixa que teòricament no puc perdre, sí. Me la vaig guanyar lícitament en una convocatòria pública oberta a tothom, sí. I sí, d’altres van preferir no presentar-s’hi.
Però no em sento responsable del dèficit públic perquè m’hagin d’aplicar les reduccions, perquè no sento que formi part d’un col•lectiu tan privilegiat com alguns creuen. No tinc cotxe oficial ni un sou elevat; no em paguen les hores que treballo de més ni m’han aplicat els increments anuals que em corresponien. No he gaudit dels privilegis del benestar econòmic del país, en canvi seré dels primers a patir retallada de sou. No sé si tindré jubilació.
Estic tipa de mentides dels polítics, de falta de claredat de la seva gestió, de la seva manca de capacitat d’organitzar “l’empresa que dirigeixen” i de patir les conseqüències d’aquesta mala gestió.
Dono la cara davant dels administrats que vénen per fer ús d’un servei públic i procuro atendre’ls tant bé com puc tot i que les eines de què disposo per fer la meva feina sovint són insuficients.
Sovint m’he de mossegar la llengua quan sento que amics, familiars i coneguts deixen anar frases com “tots els funcionaris...” o bé “si treballessin a una empresa privada...”. I sí, em sento atacada, tot i que sé que les seves queixes no van per mi ni per les persones que com jo mateixa intentem treballar bé.
Sé que si faig vaga puc perjudicar alguns joves estudiants i les seves famílies i no ho vull fer. No em puc permetre guanyar impopularitat ni perdre el que em descomptarien per un dia de fer vaga.
Sí, sóc funcionària.
Sí, tinc una plaça fixa
Sí, teòricament no la puc perdre...
Però no sóc responsable de la disbauxa i incompetència del país, ni de la crisi econòmica. En canvi, algú ha decidit que seré dels primers a sofrir la retallada.

Malgrat tot, jo no en faré, de vaga.

Escorniflaire

3 comentaris:

  1. jo com que no sé si sóc funcionària tampoc no he fet vaga (i he trobat la feina oberta aquest cop :P) i estic molt d'acord amb el que dius. endavant les atxes!

    ResponElimina
  2. llextirem8/6/10 23:03

    M'encanta la reflexio!!! realment tens rao hi ha qui decideix i posa la gent al mateix sac...per mala sort la societat esta montada així!!!
    Endavant amb la feina ben feta a l'administració i/o a la privada i pel reconeixement d'aquesta i no la mala gestio d'alguns!!!

    ResponElimina
  3. Sóc dels qui en un pensament "primari" pensa això que dius del funcionaris... (evidentment... conec gent molt i molt capaç i molt i molt complidora... però noia, quan he hagut de fer quelcom "oficial" sempre, i dic sempre, m'ha tocat el típic que "aquí no es pot fer...., torni en un altre moment..... no podem fer res.... no ens pertoca.... I la darrera vegada va ser per una trista compulsació d'un escrit.... penós, però sé que no tots han de passar pel mateix ras, però el pensament "primari"... traeix Intentaré comptar fins a 10 abans d'emetre un judici sobre el cos funcionarial.

    ResponElimina

Deixa el teu comentari...