Un sant Lluís diferent

Avui a les 7:04 arriba l’estiu. Aquesta vegada, el canvi d’estació coincideix amb el que havíem estudiat de petits, és a dir, el dia 21 de juny. La celebració del solstici d’estiu es fa la nit de Sant Joan, nit de fogueres, revetlles i pertards, però en realitat el dia de canvi d’estació és per Sant Lluís, que coincideix amb Sant Patllari.

Sant Lluís era festa assenyalada a casa meva. Es deia Lluís l’avi patern, un home bo, del que tinc bons referents, tot i que no vaig arribar-lo a conèixer. Com que se’n deia l’avi, també se’n diu el meu germà, en Lluís i, segurament pel mateix motiu, se’n diu també el meu nebot, Lluïset durant molts anys, fins que la seva alçada ha fet que deixéssim d’emprar el diminutiu. Es deia Lluïsa una meva tieta per part de mare i per aquest motiu, a la meva germana també li van posar Lluïsa, tot i que sempre li havíem dit Marissa. És prou curiós que dos germans portin el mateix nom, però a casa va ser així.

A la nostra família, pel sant sempre ens hem felicitat. Sense fer grans festes, però, mai no ha faltat una trucadeta o una visita per fer arribar bons desitjos a qui celebra l'onomàstica. I per Sant Lluís, els protagonistes eren en Lluís i la Marissa, i més tard també en Lluïset.

En Lluís i la Marissa cofats amb la seva germaneta

Enguany, farem arrribar bons deistjos als Lluïsos, però per nosaltres serà un Sant Lluís diferent, especial marcat pel record i l’enyorança.

Ja ho ha dit en Tomàs Molina, que aquesta serà una arribada d’estiu amb molts “peròs”.