dilluns, 2 d’octubre del 2017

Quin dia tan trist!

Avui ha estat un dia molt trist. Un dels més tristos de la meva vida com a ciutadana del món i, especialment, de Catalunya.
Els motius?: Els fets brutals que van protagonitzar els cossos de seguretat de l'estat en alguns col·legis electorals del nostre territori i el fet que des del govern central es justifiquessin i es qualifiquessin de proporcionals.
Els fets van succeir ahir, ja ho sé, però com que estàvem enfeinats a defensar els col·legis electorals i distrets seguint el desenvolupament de la jornada de l'1-Oct, ho vaig viure acompanyada i relativament distreta. Al final del dia, la trempera de poder cridar "hem votat" va fer pujar la moral i va diluir temporalment l'enrabiada i la desolació.
Avui, però, som a l'endemà. L'endemà de la victòria del Sí sobre el No, però alhora l'endemà dels fets. I ja sabem que els mals, són més dolorosos al cap d'unes hores que no pas a sangs calentes. Per això avui tot fa més mal.




A les 12 del migdia he participat de l'aturada de 15 minuts en rebuig de les actuacions d'ahir. No podia ser d'una altra manera. Per fer-ho m'he desplaçat fins a l'institut on treballo -tot i que ara estic de baixa-. Sentir la lectura dels manifestos de la veu d'uns nois i noies joves m'ha emocionat.
Per acabar-ho d'adobar, a partir de mig matí ha corregut la veu de la convocatòria d'una jornada de vaga o d'aturada. Crec que la idea és fer una "aturada" més que no pas una vaga, però a hores d'ara em sembla que encara no ho tenim del tot clar. Ha arribat informació diversa i contradictòria pel que fa a horaris i llocs de convocatòria de les mobilitzacions. Em sembla que hem corregut massa a convocar una "aturada general". Els treballadors del sector públic, més avesats a les mobilitzacions, ho han tingut més fàcil, però els del sector privat no han disposat de temps suficient per reunir-se, parlar i  debatre si s'hi afegien o no i quina repercussió econòmica pot tenir la participació a l'aturada de demà.
Entenc que l'aturada respon a la idea de rebutjar la brutalitat de les actuacions policials, però crec que hi hauria altres formes de protesta més adequades. No acabo d'entendre què es pretén provocar amb l'aturada; encara diria més, crec que ens perjudica més a nosaltres mateixos que al govern central.
Demà segurament s'haurà anul·lat la visita mèdica que tenia programada i probablement no podré assistir a la sessió diària de rehabilitació. Personalment en surto força perjudicada. Però penso que com a col·lectiu, no en sortim especialment beneficiats.
Dies així surt més a compte no ser de les persones que es pregunten constantment el perquè de les coses. Als que ens ho qüestionem tot, sovint l'entorn no ens comprèn, sobretot si la nostra opinió no va d'acord amb la de la majoria.
Tot i que per estar d'ILT no he hagut de decidir si em sumo a l'aturada o no, crec que no he tingut prou temps ni informació suficient per decidir-ho. Això no obstant, demà participaré als actes de rebuig que es fan a Olot. M'hi sento plenament convocada.
La d'avui ha estat una tarda carregosa, hem rebut una allau de missatges -molts d'ells contradictoris- sobre l'aturada de demà.
Tot plegat em fa sentir confusa, cansada i trista.

PD: no hi afegeixo cap vídeo de les actuacions policials. No en vull fer difussió. Ja els vaig denunciar ahir via tuitter als organismes europeus.

1 comentari:

  1. L’aturada es una manera més de cridar l’atenció, a veure si algú ens fa cas, però de moment res de res.

    ResponElimina

Deixa el teu comentari...