dimecres, 11 de març de 2020

Síndrome del Dolor Regional Complex i Salut Mental (DSR – 58)


Si en aquest precís instant tens dolor, no estàs sol. De fet, a qualsevol hora del dia o de la nit, al voltant d’un 20% de la població mundial té un dolor que persisteix més de 3 mesos.(1)
Un dolor que persisteix més de tres mesos passa a considerar-se dolor crònic. En alguns casos (no tots), les limitacions i el dolor causats per la SDRC o DSR s’allarguen en el temps i el dolor passa a considerar-se dolor crònic.
Entre els tractaments de la DSR hi trobem: la fisioteràpia(2), els bloquejos simpàtics(3), el tractament farmacològic (calmants, anticonvulsius i antidepressius) i la psiquiatria i la teràpia psicològica. Avui us vull parlar dels que he remarcat.

Per què ens poden receptar antidepressius en un SDRC o en un dolor crònic?
Alguns antidepressius augmenten els neurotransmissors de la medul·la espinal, fet que redueix els senyals de dolor: alguns dels medicaments més efectius per tractar el dolor crònic van ser creats per tractar altres malalties. Entre aquests hi trobem els antidepressius, per això, alguns han passat a ser part fonamental del tractament de les malalties que provoquen dolor crònic.

Per què en una d’aquests situacions ens poden derivar a la unitat de Salut Mental?
Dolors com el de la DSR o el crònic provoquen una sèrie de canvis a l’estil de vida que poden conduir a l’aparició d’una simptomatologia ansiosa-depressiva o trastorn d’adaptació mixt d’ansietat i estat d’ànim deprimit. Un dels riscos de les persones amb dolor crònic és que, per voler evitar l’aparició del dolor, anem disminuint l’activitat, fet que pot conduir-nos a l’aïllament i probablement a la depressió. Convé evitar aquesta situació que és un dels motius pels quals els professionals sanitaris ens aconsellen, repetidament, que mantinguem l’activitat física, intel·lectual i social i que no ens quedem tancats a casa. Per ajudar en aquest aspecte, és molt freqüent que alguns pacients amb aquesta simptomatologia siguem derivats a la unitat de Salut Mental per rebre tractament psiquiàtric i/o per fer teràpia psicològica.

Com vaig explicar en una entrada anterior, l’expressió Pain is in the brain(4) fa referència al fet que el dolor es processa al cervell, però massa sovint s’ha dit a alguns pacients de DSR que el seu dolor no existeix més enllà del seu cervell. Això ajuda a provocar desesperació a les persones afectades, que senten i pateixen el dolor.
Hi ha persones afectades que rebutgen ser ateses a la unitat de Salut Mental i/o medicar-se amb antidepressius, esgrimint que “no estan boges” i que no volen ser considerades persones amb un problema de salut mental.
La teràpia psicològica no ens traurà el dolor ni ens curarà la lesió, però ens pot acompanyar en el procés d’acceptació de la nova situació i a l’adaptació als canvis que se’n deriven. Els antidepressius segurament no ens curaran, però d’una banda ajuden a rebaixar el dolor i, d’altra banda, a mantenir “la calma” i a tenir menys alts i baixos, fets que ens ajuden a sentir-nos amb força per combatre els efectes de la malaltia.
Per tot això, voldria llançar un missatge, basat en la meva experiència personal, a totes aquelles persones que conviuen amb una DSR/SDRC o amb un dolor crònic i que rebutgen aquests tractaments: no tingueu por i, sobretot, no us deixeu guiar per estereotips i estigmes alimentats, molt probablement, per persones que no estan passant per aquest mal tràngol.
Ànims i molta força!
Adriana,  11 de març  de 2020
DSR – 58

 
Flor d'El·lèbor verd o Marxívol (Helleborus viridis)

Notes:
1) Extret del llibre Explicando el dolor (David Bulter & Lorimer Moseley. Il·lustracions: Suniata)
2) Posts d’aquest blog parlant de fisioteràpia (primer, segon, tercer i quart)
3) Post d’aquest blog que explica què és un bloqueig simpàtic (enllaç)
4) Post d’aquest blog que parla del processament del dolor al cervell (enllaç)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...