dimecres, 31 d’agost de 2016

Adéu agost

Falten poques hores perquè s’acabi l’últim dia d’agost, un mes que té més d’insòlit que no pas de corrent. I, com a màxim exponent del període estival de vacances, l’agost és un dels mesos més esperats i peculiars.
L’agost és el mes de les cues. Fem cua per entrar a un lloc turístic, però també en fem per anar a comprar el pa, la carn o la fruita, ja que la meitat de les fleques, carnisseries o fruiteries són tancades.
L’agost és un mes de contrastos. Contrast entre la buidor dels carrers de les grans ciutats i l’ocupació d’alguns indrets turístics. Contrast entre els mòdics preus de les últimes rebaixes i els imports desmesurats que s’arriben a pagar per una consumició en algun destí turístic. Contrast entre la tranquil·litat que hom anhela i el neguit que acaba tenint. Contrast entre la fresca que tothom busca i la calor que finalment passa. Contrast entre l’ostentació de les vacances d’uns i la precarietat laboral d’altres. Contrast entre la joia de qui gaudeix del millor moment de la seva vida i qui viu el que ja sap que serà el seu darrer estiu.  
Amb les seves particularitats, però, l’agost és un mes molt productiu. És el mes dels amors d’estiu, de les tertúlies a la fresca i dels instants que voldríem congelar, abans que vagin a parar en aquell lloc amagat entre el cor i el fons del mar, fins que un estímul els faci emergir en forma de record personal embolcallat de la nostàlgia i amb una llaçada d’enyor.


I parlant d’enyor, abans d’acabar el dia, vull recuperar l’estampa d’aquelles tardes del trenta-u d’agost. Tardes de pa amb tomata amb embotit, de coca amb xocolata i de felicitacions a “l’avi Ramon el més guapo del món” –com deia la mare al pare per tocar-li el voraviu-. Aquelles tardes de pares vigorosos, de fills sans i estalvis i de néts enèrgics i belluguets. Tardes de quan hi érem tots i que tan sovint trobo a faltar. L’enrenou que generava aquella informal trobada familiar marcava el final de les vacances i, si coincidia amb el pas de les cigonyes, també el final de l’estiu.
Ara sí que, preparant la llista de bons propòsits pel curs que aviat comença, ja puc girar el full del calendari. 

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...