dimecres, 10 d’agost de 2016

De La Gavina (voladora) a Lili Marlen

Diumenge 31 de juliol, vaig tenir la sort d’assistir al recital que Marina Rossell va fer a Camprodon, dins el programa del Festival de Música de la Vall de Camprodon, que inclou sis concerts que es fan a diferents municipis de la vall.
L’acte, amb el títol Cançons de la Resistència, va incloure temes molt diversos, des de la coneguda Gavina (voladora) fins a la mítica Lili Marlen, passant pel Virolai o la magnífica interpretació de les cançons de Georges Moustaki. L’acompanyava el pianista Xavi Lloses, que s'autodefineix com antipianista, compositor i terrorista sonor, i que fa meravelles combinant el piano amb altres tecnologies musicals.
Feia molt de temps que no sentia Marina Rossell en directe i he de confessar que em va encisar. La seva veu, potent i dolça alhora, encomana entusiasme. Després de tants anys damunt l’escenari, Marina Rossell, conserva l’energia de la joventut, manté l’esperit crític i una gran capacitat de commoure el públic.
Un concert esplèndid!




Si ara canto, és per tu (en homenatge a Georges Moustaki)
Si ara canto és per tu, per tot el que m'has dat,
estimat amic meu, company, germà de mar,
per les teves cançons que ara em fan sospirar
en pensar en cada lloc on no ens hauríem trobat...
Exiliat de Corfú, alexandrí enyorat,
a I'Île de Sant-Louis vas saber-te calmar
el mal d'haver perdut jardins assolellats,
l'olor dels gessamins, ara tacats de sang...
[...]
Si ara canto, és perquè no et moguis mai d`aquí,
d'aquest mar que és com teu, grec, alexandrí,
per les teves cançons que ara em fan somiar
en pensar en cada lloc on ens podrem trobar.


Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...