En plena Quaresma i quan fa un any d’aquells Records de Quaresma*, centrats en el caràcter religiós de les set
setmanes que precedeixen la Pasqua, enguany em plau recordar un altre tipus de setmanes santes, les de quan era joveneta,
viscudes envoltada d’amics, en un ambient festiu i amb l’excursionisme com a fil
conductor.
Per arribar a la primera d’aquelles setmanes
santes, hem de recular trenta-set anys i situar-nos al curs escolar
1978-1979 en què els de la meva promoció, teníem 14 anys i havíem començat els
estudis de Batxillerat Unificat Polivalent (BUP). Aquell primer curs a l’Institut
va suposar un seguit de novetats: deixar enrere l’uniforme, anar a una classe
mixta, aprendre anglès, tenir professors joves, moderns i crítics -uns més que
altres-... El tabac entraria a classe, el sexe trucaria a la porta de les
nostres vides i, malauradament, veuríem companyes i companys tenir els primers
problemes amb les drogues.
Em sembla que alguns professors i, sobretot professores, recorden aquell
grup de 1A on vam coincidir una colla de noies i nois inquiets i força moguts, però molt participatius. Teníem una minsa i convençuda, representació de les dretes i una àmplia i forta representació de les esquerres. Recordo que fèiem uns debats molt intensos on, uns i altres, defensàvem les nostres opinions
amb ple convenciment. Aquell primer curs vam fer
coneixences i amistats i entre tots vam aconseguir crear prou bon ambient.
De l’equip docent que vaig tenir aquell curs, recordo especialment la
professora de ciències naturals. D'ella vaig aprendre a observar i entendre les ciències
naturals. Més enllà de l’aspecte purament acadèmic, entre ella i nosaltres es
va crear una bona complicitat i vam aconseguir convèncer-la perquè ens ajudés a
tirar endavant una idea que, sense la presència d’una persona adulta, segurament
no hauria estat possible. Jo, més que cap dels altres companys, necessitava que
el nostre projecte fos convincent, ja que el pare m’havia d’ajudar a tirar-lo
endavant aconseguint el permís dels propietaris de la Plana de Riu per poder-hi
fer estada aquells dies.
![]() |
El Bassegoda, ferm sentinella |
Va arribar aquell dissabte de Ram i ja ens teniu, aquella colla d’entre 15 i
20 nois i noies amb el fato carregat al Dyane
de la professora i amb les motxilles a l’esquena, i amunt que fa pujada fins a la Plana de Riu. Per als que eren o havien
estat escoltes -moviment que en aquell moment estava força en crisi-, allò no
suposava una gran novetat, però per a la majoria sí que ho era. Fer estada en
una casa deshabitada, sense llum ni aigua, cuinar amb llenya i amb un fogonet, anar
a buscar aigua, dormir en un terra empostissat nois i noies de costat... suposaria
una gran experiència. Els espaguetis eren pastats, la neteja dels atuells de
cuina justeta, la higiene personal encara més, però servo bons records
d'aquella setmana santa i d’aquell grup
de noies i nois inquiets i un xic entremaliats, però bona mainada.
![]() |
Unes quantes noies d'aquella anada |
El tercer dia d’aquella nostra estada, vam pujar al Bassegoda. Com que
abans ja hi havia anat algunes vegades, em sabia bé el camí i no vaig tenir cap
problema per fer-ne el guiatge. Vam sortir a les 7,40 de la Plana de Riu, vam
pujar per Santa Maria de les Agulles i el Caire de Comadells i vam arribar al
cim a les 10 i 10 minuts. Ens hi vam estar 44 minuts, el temps de contemplar el
paisatge i esmorzar, i vam baixar per la tartera cap al Coll de Riu, les
Agulles, Can Agustí i la Plana de Riu. Vam ser fora de la Plana unes 5 hores i
vam caminar 3 hores i 43 minuts. Els expedicionaris érem onze: vuit nois, dues
noies i la professora. Els altres companys, poc acostumats a caminar o poc motivats
per fer-ho, ens van esperar a la Plana.
![]() |
L'itinerari d'aquella ascensió al Bassegoda |
L’anada a la Plana de Riu va ser un èxit. Suposo que tots vam
contribuir a què fos així. Des de la perspectiva actual, penso que el mèrit va
de tots, però sobretot de la professora de ciències naturals que va acceptar la
nostra proposta, es va implicar en el nostre projecte i va assumir una gran
responsabilitat extra-acadèmica. Gràcies, Carme!
Aquella setmana santa a
muntanya va ser la primera d’una sèrie de setmanes
santes a muntanya que vindrien els anys següents. Una bona manera de passar
aquests dies de vacances primaverals.
*Nota: Records de Quaresma fa referència a una sèrie de set relats publicats ara fa un any en què explicava alguns records de la Quaresma i la Setmana Santa situats entre finals dels anys seixanta i mitjans dels setanta, en què parlava del Dimecres de Cendra, del bacallà que cuinava la mare, del cinema durant la Quaresma, d’una Setmana Santa que vam passar a Oix, d’uns bunyols de crema que ens vam cruspir, de les deseneres i de la Setmana Santa en general.
Un paper del 79 encara es llegible?
ResponEliminaEvidentment, Pons007! Que no t'ho pensaves? És llegible, localitzable i l'itinerari és fàcil de seguir.
ResponElimina